I per fer una mica d’entreno i obrir boca, vam aprofitar aquest dijous per escalfar cames pujant a Matagalls. I vam fer-ho des del coll de Sant Marçal, que ofereix una pujada més curta i dreta, però també molt més maca que des de Collformic. A més, aquests dies de sol i calor intensa aconsellaven buscar una pujada que ens permetés fer gran part del camí protegits per l’ombra.
En plegar de treballar i dinar, vam marxar direcció Sant Marçal. A les 5 ja érem allà, i en arribar els abundants núvols van tapar el sol. La pujada, sense sol i pel mig del bosc, la vam fer amb una temperatura òptima. Si a Manlleu estàvem a uns 32-33º, allà dalt devíem estar uns 8-10º per sota.
La pujada des d’aquí, de poc més de 4km i 600m de desnivell, es pot fer en poc més 1h15’ sense haver de córrer gaire, però nosaltres vam fer-la a un ritme molt pausat, trigant gairebé 2h.
Pràcticament a dalt, quan vam abandonar l’abric del bosc, l’airet es va fer més intens. A més, venia acompanyat d’una boira molt humida. Uns quants vam trobar a faltar roba d’abric. Qui la tenia, la va fer servir.
Segurament els que van haver de patir la tarda de calor intensa a la Plana de Vic pensaran que és increïble que aquell mateix dia, a uns quants quilòmetres, d’altres persones tindrien menester d’un anorac. Realment, sempre que he estat al cim de Matagalls el vent i la boira han marcat unes condicions gens agradables.
La baixada també va ser tranquil•la. A ¾ de 9 érem als cotxes. Després d’agafar una mica d’aigua a la font de Sant Marçal, vam enfilar el camí cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada