diumenge, 17 de febrer del 2013

Fontlletera i Balandrau amb molt poca neu

Tot i les imatges semi-apocalíptiques i els avisos de grans nevades i fred al Pirineu, oh sorpresa! en ple hivern, sembla ser que no tindrem oportunitat de desgastar gaire el grampons aquest hivern. Almenys caminant per la banda més oriental del Pirineu.




Donat que aquest hivern havíem abandonat una mica la pràctica del senderisme, vam buscar una excursió amb neu que no fos massa llarga. Vam triar una senzilla sortida al Balandrau per una de les seves rutes més habituals, des del Collet de la Gralla (1952m).

A les 7h, l'Esti i jo, recollien en Ramon i la Marta per Manlleu i enfilàvem la C-17 direcció nord. Ripoll, Sant Joan, Camprodon, Setcases i, en passar Vilallonga de Ter, s'agafa el trencant a l'esquerra direcció Tregurà. Des de Tregurà de Dalt, surt una llarguíssima pista que ens pot portar fins a Ribes de Freser.
Ja havíem trucat a la Fonda Rigà de Tregurà per a confirmar si la pista estava practicable. Ens van dir que fins al Collet de la Gralla cap problema, però que a partir d'aquí no. Practicable volia dir sense neu perquè, neu apart, la pista en aquest tram es trova en un estat bastant lamentable. Sort de portar el Niva...


Collet de la Gralla

Al fons, el Coll dels Tres Pics entre el Fontlletera (dreta) i el Balandrau (esquerra)

Ja quan pujàvem de Camprodon en amunt podien comprovar que de neu no trobaríem massa. Vam deixar el cotxe al Collet de la Gralla i l'aspecte de la muntanya era desolador, alguna clapa de neu de mida mitjana al Coll dels Tres Pics (2.407m) i prop dels cims de la Fontlletera (2.581m) i el Balandrau (2.584m).

Vam iniciar el camí per la pista. Eren 3/4 de 9 i gens de fred, el dia era molt assolellat  més propi de la primavera. Com que ja vèiem que de neu trepitjaríem poca i que els grampons els acabaríem passejant a la motxilla, vam decidir allargar l'excursió i fer els dos pics: el Fontlletera i el Balandrau.
Enlloc de fer el camí normal, pel Coll dels Tres Pics (que separa aquests dos cims), vam enfilar el cim de Fontlletera pel dret. La pujada era molt dreta, per una pala d'herba cremada per l'hivern. Molt bona vista, al nord-est, durant tota la pujada de la zona del Costabona i, més enllà, el Canigó. A la que vam anar assolint alçada, el panorama es va anar obrint cap a l'oest, nord-oest amb vistes de les muntanyes de Núria i més lluny del Cadí, la Tosa, Pedraforca... Prop del cim, al nord, va aparèixer a tocar tot el sector de Bastiments, Gra de Fajol, Pic de la Dona... Cap al sud, boires i més boires, cap vista.
La pujada va ser molt exigent, però les vistes pagaven l'esforç. Poca neu, un dels llocs on més neu es veia acumulada era més avall, als voltants del refugi de Coma de Vaca.




Vam iniciar descens, direcció oest, cap al coll dels Tres Pics. Per aquest cantó la muntanya també era molt dreta, però cap perill per l'absència total de neu.
Vam parar un moment al coll i, de seguit, vam enfilar la pujada al Balandrau. Aquesta pujada és més suau que la del Fontlletera tot i que, cap al final, té algun tram realment dur. Anant ben bé per la carena es podien trobar clapes més que consistents de neu (a més bastant dura), però pel camí normal no n'havia gaire. Les vistes des del cim fabuloses, tant per les muntanyes al nord, com per les boires al sud. Un cim no massa dur si es fa pel coll, que permet una de les millors vistes d'aquesta banda del Pirineu.


baixada al coll dels Tres Pics 

Refugi de Coma de Vaca, des del coll dels Tres Pics 

pujada al Balandrau


cim del Balandrau, vista al nord 

cim de Balandrau, vista al sud

La baixada la vam fer per la ruta normal, pel coll. Moltes més clapes de neu per aquesta zona, en ser molt més acanalada i ombrejada. Vam arribar al cotxe cap a 2/4 de 3. Finalment, amb la pujada al dos pics, l'excursió es va fer bastant més llarga i exigent. Més de 10km i gairebé 900m de desnivell en pujada. Vam complir bastant bé, pel temps que portàvem sense caminar...



Ressenya Gastronòmica
Tenia moltes, moltíssimes ganes de tornar a la Fonda Rigà de Tregurà de Dalt. Vaig estar al desembre de 2008 i em va impressionar. No han baixat ni un mil·límetre la qualitat. Us reprodueixo el que vaig escriure aquell dia. A data d'avui ho puc tornar a subscriure al 100%. Amb tant plats per a triar, i vaig tornar a repetir el 2n plat i el postre. Només vaig canviar el 1r, escollint aquesta vegada un milfulles de poma, formatge de cabra i fuà. Genial! 

"Fonda Rigà de Tregurà. Magnífic lloc, reformat de 2007. Més aviat una casa de turisme rural que una fonda. No vam veure les habitacions, però si estan en consonància amb la comoditat dels espais de la planta baixa, també seria recomanable per passar un parell de dies de descans. 
Quant el restaurant, esplèndid, i sense exagerar. La majoria dels plats de l'amplíssima carta ens presenten productes senzills i del país, però l'elaboració es novedosa i variada. És un gust poder fullejar una carta i tenir problemes per a decidir-te. Finalment em vaig decantar per una amanida tèbia, exageradament abundant, amb peus de porc i gambes, i molts fruits secs, a banda del típic d'una amanida. De segon, plat nou a testar, que és una de les coses que més m'agraden fer: guisat de poltre. Boníssim, una carn molt gustosa i preparada al punt. De postres, especialitat de la casa: braç de gità casolà amb xocolata desfeta. Tot molt bo, i quan dic tot, vull dir tot, perquè els plats dels acompanyants també feien una pinta realment bona. A més, el lloc és impressionant. Ja el poble, Tregurà de Dalt, està situat de manera privilegiada, penjat d'una muntanya tancant la vall de Camprodon. La fonda té tota una banda que dona a la vall, és com estar mirant-la des d'un balcó. En definitiva, totalment recomanable."