dissabte, 10 d’agost del 2013

Sortida camalluenta: Llacs d'Ayous. Pic d'Ayous i pic de Castérau

Un any més, sortida anual camalluenta (17a pel grup fundador i 6a per a servidor). Un any més èxit de convocatòria per part del "mestre armer", 18 persones, i un any més, i comença a ser habitual (donat el superàvit de temps dels ja molt abundants pre-jubilats), un destí llunyà.
Igual que fa un parell d'anys, el lloc triat per instal·lar el campament base va ser la localitat aragonesa de Panticosa, tot i que aquesta vegada vam canviar d'hotel.
L'ampli grup de jubilats/prejubilats va marxar divendres al matí, la resta un cop vam plegar de la feina. S'ha de dir que el viatge fins a aquesta llunyana zona del Pirineu ha millorat força: eix transversal desdoblat fins a Cervera, N-II fins a Almacelles, autovia magnífica fins a Osca i una bona carretera fins a Sabiñánigo i després Panticosa.
Arribàvem cap a les 21h (unes 4h de vitge, amb parada inclosa a Almacelles per a fer la cervesa) i ja teníem el sopar gairebé parat a taula.


Dissabte ens vam llevar d'hora. Teníem l'esmorzar a les 6h per a sortir a 2/4 de 7h. Teníem uns 3/4 d'hora fins el punt d'inici de l'excursió, el pàrquing superior situat al costat del llac de Bious-Artigues. L'accés no és complicat: passar la frontera pel Portalet i baixar cap a Laruns per la D934 francesa. A l'alçada del "xalet-refugi" de Gabas, en una corva, es gira a l'esquerra per la D231 que ens porta fins a l'embassament. N'hi ha dos pàrquins, un més avall, amplíssim, on trobarem multitud d'autocaravanes i campers, l'altra es troba més amunt i té menys places. El desnivell entre un i l'altre és d'uns 100m.


Tot i les boirines que vam trobar en començar a caminar, el dia s'havia anunciat com a radiant i tenia pinta que ho seria. El matí era fresc i es va agrair de bon inici. Primera pujada des de l'embassament de Bious-Artigues (1.430m) dureta per pista enquitranada que ens va portar, en una horeta escasa, fins el "pont de Bious" (1.535m).


En aquest punt el camí es bifurca. A l'esquerra (travessant el pont) podríem pujar fins el llac de Castérau (1.930m). És la ruta que vam fer de baixada. També podríem donar inici a una molt bona excursió pel "tour du Midi".
Nosaltres vam agafar la ruta habitual de pujada que, seguint el GR-10, ens va portar travessant un bosc fins ben a prop dels 3 llacs d'Ayous. Ara ja la boira quedava a sota i podíem gaudir a darrera nostre de vistes privilegiades del Midi d'Ossau. Davant nostre, i cap a la dreta, el pic d'Ayous (2.280m).


Vam flanquejar el primer llac, el de Roumassot, que es troba a uns 1.840m d'alçada. El cel era blau i la temperatura excel·lent. Vistes genials del Midi, i del Castérau reflexant-se als estanys. Vam passar ràpidament el segon llac, du Miey, el més petit amb diferència i ens vam aturar a esmorzar al llac Gentau (1.947m). Indret excepcional, amb els pics d'Ayous i de Castérau presidint-ho, i més enllà el Midi d'Ossau. Aigua cristal·lina reflexant les muntantes i prats verds al voltant. Gent acampada i el refugi d'Ayous.


La pujada fins el coll d'Ayous (2.180m) és espectacular. Cada vegada que giràvem el cap ens apareixia una postal en dimensions reals. La foto que il·lustra aquestes línies no fa honor a les meravelloses vistes. Però el que ens esperava a l'altra banda del coll no era, ni molt menys, desmereixedor del que deixàvem a darrera.


En arribar al coll, i mirant a l'est, les grans muntanyes d'Euskal Herria, Petrechema, Peneblanque, Lapakiza Linzola, Ukerdi, Iru Erregeen Mahaia o el gran Auñamendi. Tots ells flotant sobre un mar de boira.

 vista oest des del cim d'Ayous

Tot i que la idea inicial del "sherpa-Ville" no passava per l'ascens a cap pic, tenint a tocar el d'Ayous (2.280m), no vam perdre l'oportunitat. La pujada, per camí herbós, no presenta cap dificultat fins que arribem al tram final, que és realment dret. Però en mitja hora escassa hi érem.

cim d'Ayous 

 de tornada al coll d'Ayous, les boires es van aixecant (en sentit 100% literal)

Del coll d'Ayous vam baixar pel mateix camí per, de seguida, tombar direcció sud i vorejar el llac Gentau passant pel refugi d'Ayous. D'aquí el camí va anar sempre en direcció sud fins arribar al gran llac Bersau (2.083m).
Feia una estona que en Ramon i jo portàvem al cap la idea d'intentar la pujada al pic Castérau (2.227m), però des de la cara nord per la que veníem el pic era totalment inaccessible.

 pic Castérau

Vam continuar vorejant el pic fins que, en arribar a l'alçada d'un coll, vam veure l'únic lloc pel que el pic semblava poder-se afrontar. Tot i així, es tractava d'una paret herbosa inclinada en diagonal de sud a nord i amb tres esglaons al mig que semblaven oferir dificultats.
Vam estar una estona intentant discernir la possible via i, perquè no dir-ho, guaitant a veure si algú pujava o baixava i ens podia oferir alguna pista.
Tot i el merder de gent que hi havia per la zona, ningú no semblava voler pujar aquest cim. Una persona va anar pujant però va quedar asseguda a l'alçada dels esglaons i no va continuar.
Finalment vam reclutar l'Esti, la Marta i en Marcel i tots cinc vam mirar de trobar la ruta de pujada.
Teníem la referència de que el cim es pujava per aquesta via i que era accessible, tot i que des de baix semblés una paret.Vam baixar uns metres fins al coll i vam iniciar la pujada. La primera part, fins els 3 esglaons era fàcil, tot i les exigents rampes de pujada. Es puja més aviat per la part més dretana de la paret. Vam arribar a l'alçada dels esglaons on ens esperava assegut aquell caminant, d'origen francès. Ens va dir que no ho veia clar i que reculava.

cim del Castérau, amb l'Esti, en Ramon i la Marta. A darrera el Midi d'Ossau, i davant en Marcel (que és qui tira la foto...)

Només vam haver de posar les mans a terra per a flanquejar aquests esglaons. Ajudats per alguna fita, vam poder anar seguint el camí. Realment impressionava mirar abaix. Un cop passat aquests tres esglaons, la resta del camí va ser molt dret, però sense cap zona de perill. En menys de mitja hora havíem assolit aquest atractiu i divertit cim.
La baixada, que en principi em preocupava força, la vam poder fer relativament bé (ajudant-nos amb les mans en algun indret). Al punt de partida ens esperava la resta del grup.
Vam continuar baixant cap a el llac Castérau (1.930m), a on ens vam aturar a dinar.


La baixada fins al punt de bifurcació del "pont de Bious" va ser molt còmoda i agradable. Tot i el sol, que queia a plom, l'aire que corria feia que la sensació de calor no fos excesiva. L'aigua del riu i la verdor del terreny també ajudaven.
Des del pont de Bious fins a punt d'inici vam seguir el mateix camí que de pujada. Una gran excursió amb excel·lents paisatges i molt assequible quant a dificultat. 

típica foto de grup camalluenta a l'hotel Sabocos de Panticosa, on ens allotjàvem 

Track de l'excursió: 

Llacs d'Ayous. Pic d'Ayous (2.280m) i Pic de Castérau (2.227m)