dimarts, 27 de gener del 2009

Per Collsacabra i els cingles del Far


Dissabte, caminada. Des d'abans de Nadal que no caminàvem i ja en tenia ganes. La proposta, de la colla de caminadors veterans de la feina, consistia en una matinal pels voltants del santuari del Far, per la zona del Collsacabra.
La idea era seguir una ressenya trobada a la excel·lent pàgina que gestiona la gent de "Senderisme i Teca". Aquesta ressenya marca la sortida des de Sant Martí Sacalm i d'allà continuar cap a la dreta direcció l'Ermita de Santa Anna (que es troba a la mateixa carretera que porta al Santuari del Far - a menys d'un km-). Nosaltres, però, la vam modificar fent-la en sentit invers. Vam deixar els cotxes a l'ermita de Santa Anna i d'aquí vam començar baixant el cingle pel Grau de Sant Martí, direcció Sant Martí Sacalm. La baixada pel grau la vam haver de fer amb compte ja que el terreny es trobava humit i amb abundants clapes de neu i gel (de fet ja vam trobar neu abundant als marges de la carretera des de Cantonigròs). Per altra banda, tot i tractar-se d'un grau (i dels impressionants cingles del Far), la baixada no tenia cap perill.

el Santuari del Far, dalt del cingle


Ja en aquesta part del camí vam tenir ocasió de comprovar les destrosses que havia ocasionat la neu als arbres de la zona. El camí es feia farragòs donat que molts troncs i branques, trencades pel pes de la neu, el tapaven. Res en comparació amb el que ens trobaríem més endavant.
Tota la zona des del final de la baixada fins la meravellosa masia (ara casa de turisme rural) de La Triola la vam fer per una pista de terra que l'única dificultat (o més aviat molèstia) que oferia era el fang acumulat en determinats trams. Vam aprofitar una zona assolellada i protegida del vent per fer un mossec.
Tot i que a La Triola ens van informar del camí a seguir per tornar a pujar al cingle pel Grau de Cabrafiga, la zona era molt perdedora i vam tenir alguna dificultat per a seguir la senda que transcorria pel mig del bosc. Aquí si que la neu havia fet destrosses de debò i la senda moltes vegades es trobava tapada o bé desapareixia. El camí, aquí, era molt lent, havent-hi de saltar o ajupir-se davant els arbres i les branques caigudes al camí. Després d'una estona pujant, vam trobar-nos de cara amb les immenses roques que formen la part alta i més visible dels cingles. Tot i que de més lluny semblen infranquejables, una petita canal gens aèria ens deixa de seguida a sobre del cingle.
Des d'aquí havíem de fer una part del camí seguint una senda que transcorre just per la vora del cingle. Era un lloc que podia haver estat més dificultós, per qui tingués problemes de vertigen i perquè era una de les poques zones de la caminada exposades a ponent, des d'on aquest dissabte venien els tempestuosos vents que tantes destrosses van fer arreu de Catalunya. Per sort, el vent no va ser problema, ja que picava contra la paret del cingle i pujava amunt sense molestar-nos. Igualment, l'abundant vegetació feia que, tot i passar més d'alguna vegada molt a prop de la vora del cingle, no fes la impressió de veure el precipici a tocar. Només en un petit tram la senda s'estrenyia molt i quedava esposada i sense vegetació. Les vistes des d'aquí eren realment impressionants!
De cop, la senda va girar a l'esquerra i vam deixar la vora del cingle per endinsar-nos una altra vegada al bosc que travessava cap a la carretera del Far. De seguida érem als cotxes i, abans de dinar, encara vam tenir temps de fer una clàssica visita al santuari del Far, penjat del cingle, des d'on les vistes en un dia de cel nítid com dissabte són espectaculars: els pantans de Susqueda i Sau direcció sud, la ciutat de Girona (i Bescanó) cap a l'est i el Pirineus nevat al nord. Tot envoltat dels magnífics i espessos boscos de les Guilleries-Collsacabra.

Ressenya gastronòmica
Dinar al restaurant de Coll de Condreu, just al lloc on s'agafa la carretera al Far.
Carta abundant composada per plats casolans i complerts amb productes del país. De primer una amanida amb embotits (també anomenada "catalana") i de segon, espatlla de xai al forn amb bolets. De postres, un clàssic de la zona, carquinyolis amb vi dolç
El preu bastant correcte (20€), cafè i vi inclòs. Tot i que sembla mentida dir que 20€ és un preu correcte (no barat), imagino que menjar bo i abundant avui dia no pot sortit molt més barat, tret d'alguna afortunada excepció.