Sortida camalluenta: Pic de Baborte

Aquest cap de setmana, 16a edició (per a mi només la 5a) de la sortida d'estiu dels "Camalluents", grup excursionista d'empleats (molts ja ex-empleats) de l'antiga Caixa Manlleu.

El lloc triat per la sortida, sempre buscant l'aigua, va ser la zona dels estanys de Baborte i Sotllo (Pallars Sobirà), amb la intenció d'arribar fins al coll de Baborte (2.596m) i, aquells que es trobessin forts, al Pic de Baborte (2.929m). 

Divendres al matí va marxar de la Plana l'avançadilla dels que tenen més temps lliure (els ex-empleats) i a les 16:30h marxàvem la resta. En total, entre matí i tarda, un grup de 19 companys/es, dels quals caminaríem 16. A la tarda vam sortir 3 cotxes amb 11 persones. Vam agafar l'eix transversal direcció Calaf. Des d'aquí el desviament (molt malament senyalitzat, per les obres de l'eix) cap a Ponts i, seguint la ja repetida ruta, cap a Tremp, La Pobla de Segur, Sort i Alins, que és a on teníem l'hotel. Molta calor (40º al passar per Ponts i Tremp) durant el viatge de més de 3h.

A l'arribada a Alins, temps just per a descarregar maletes i entrar a sopar. Ens allotjàvem, de manera dispersa, entre l'edifici de l'hotel Salòria i els apartaments que estan just davant. Nosaltres estàvem a l'edifici de l'hotel. Habitacions amples i netes. Molt acollidor i ajustat de preu.
Vam sopar i després vam aprofitar per a estirar una mica les cames pel diminut poble. Vam quedar per a esmorzar a les 5h10' del matí. Poc temps per a dormir, que tampoc vaig acabar aprofitant en la seva totalitat.

A les 5h10' érem, ben puntuals, a l'esmorzador. A 2/4 de 6 ens esperaven, a la porta de l'hotel, 2 taxis (VW transporters) que ens portarien als 16 caminadors fins al inici de l'excursió. Va portar temps fer la llarga pista (la mateixa que per anar a la Pica d'Estats) que s'inicia a Àreu. 12km que vam fer en uns 3/4 d'hora. Començàvem a caminar cap a 2/4 de 7 des de poc més avall del Pont de la Molinassa (1.734m). De manera tímida, començava a clarejar.

L'inici de l'excursió el vam fer cara avall, direcció nord-oest seguint, pel seu marge dret, La Noguera de Vallferrera. Portàvem una mitja hora caminant i vam arribar a un trencant que, girant a la dreta, ens portaria direcció nord, cap a una cabana de pastors anomenada de Basello. Ja era clar i la dura pujada es feia evident.

Cabana de Basello

Vam fer un petit descans a la Cabana de Basello (1.971m) per agafar aire i vam continuar per forta pujada pel Serrat de la Costa de Larí, sempre direcció nord.

Vam arribar, per fi, a l'estany de Baborte (2.332m). Des d'un collet (a 2.356m) teníem vistes espectaculars del Monteixo (2.905m) i el Pic de Norís (2.820m) al sud, i del nostre objectiu, el Pic de Baborte al nord. Més a prop, veiem el petit refugi obert de l'UEC. Ja portàvem més de 600m de desnivell acumulat i vam haver de fer la parada més llarga per descansar i reagrupar-nos. Vam aprofitar per fer fotos. Les vistes són molt bones.

Monteixo des de l'estany de Baborte. Si esteu federats, comprovareu que és la mateixa imatge que surt al vostre carnet (2012)

Vam decidir parar a esmorzar al refugi, a la banda nord de l'estany. Vam haver de baixar una mica per vorejar-ho per la seva banda dreta. Típic camí amb rocs, però de bon fer. A la que vam arribar al refugi (2.388m) ja ens havia atrapat el sol. Esmorzàvem a la vista del Pic de Baborte. Encara no tothom tenia clar qui pujaria al Pic i qui es quedaria al coll.

A partir del refugi el camí no era tan fresat. Tot i així, teníem clar que havíem de seguir direcció nord-est, cap el coll. Al coll de Baborte (2.596m), que separa els pics del mateix nom i de Pedres Blanques (2.761m), vam arribar poc abans de les 11h. Feia calor, però corria aire i s'estave molt bé. Del 16, finalment 13 ens vam animar a pujar al pic.

Coll de Baborte. Al fons, la Pica d'Estats, i més a l'esquerra, el Sotllo

Eren més de 300m més de desnivell, per una paret de terra i roques molt descomposta. El grup es va partir. Els més joves van tirar ràpidament amunt, la resta anàvem fent. És difícil seguir aquesta senda de pujada. Hi ha fites, però per diferents indrets. Poc a poc, per la gran dificultat del terreny i el fort desnivell, vam anar pujant. Vam arribar al cim, bastant esgotats, a les 12h. Des d'aquí teníem el Sotllo (3.073m) i la Pica d'Estats (3.143m) a tocar, també multitud d'estanys i estanyets que es troben al seus peus. Direcció nord-oest veiem amb claredat el gran estany de Certescan i la cascada per la que va vessant aigua. No trobem ningú al cim (és un dels avantatges d'anar a cims inferiors a 3.000m que es trobem molt a prop de grans cims), vam fer les fotos de rigor i, sense encantar-nos gaire, vam iniciar la baixada.

No hi ha gran perill, quant a llocs aeris, però el terreny és inestable i molt dret, uns quants del grup acaben cul a terra. A les 13h tornàvem a ser al coll. Els tres companys que van renunciar a pujar, ja havien baixat fins un dels estanys del barranc de Sotllo (2.500m), direcció sud-est, ja que la idea era anar a agafar el camí "normal" que baixa de la Pica. Algun dels joves del grup, també va arribar bastant més ràpid que nosaltres i es va poder donar un bany. Vam aprofitar aquest magnífic indret, als peus del Baborte, per a dinar.

Un cop dinats, vam continuar camí. En arribar a l'estany de Sotllo (2.345m) ens vam trobar tendes parades (incomplint les normes horàries del parc) i una multitud d'excursionistes que baixaven de la Pica. Vam passar d'anar pràcticament sols a caminar per les rambles. Aquest tram de baixada, vorejant el Barranc de Sotllo amb pujades i baixades, es va fer molt llarg. Els núvols i els trons que amenaçaven pluja des de que vam dinar només van deixar escapar quatre gotes (en algun moment en forma de calamarsa). Jo ho vaig agrair.

Un cop vam flanquejar el barranc, la baixada va ser molt ràpida fins el Refugi de Vallferrera (1.940m). Com que no anàvem malament de temps, ens vam aturar a fer una cervesa. Les cames pesaven molt, i els genolls notaven la llarga caminada i el desnivell.

El camí de tornada al Pont de la Molinassa (1.806m) va ser un passeig per pista. A 2/4 de 6 de la tarda arribàvem i ja ens esperava un dels taxis. Vam acabar fent una excursió imponent, de més de 16km i 1.300m de desnivell. Una altra fita en la història camalluenta...   

Ressenya Gastronòmica 

Sopars de divendres i dissabte a l'hotel Salòria. Àpats pantagruèlics d'estil casolà. 3 plats ben consistents per àpat, postres a part. Si no tens por i aguantes bé un bon àpat nocturn, podries barrejar una sopa de ceba o una crema de verdura de primer; calamars, ensaladilla russa o una truita de patata i carbassó de segon; i uns peus de porc, guisat de caça o carn a la brasa de tercer. Tot en quantitats enormement desproporcionades. No vull ni imaginar-me com serien els dinars...

El primer dia em vaig decantar per espàrrecs amb formatge de primer, truita de patata i carbassó de segon i civet de cabirol, fabulós fins a repetir plat, de tercer. De postres, mató amb sucre. Una aposta arriscada tenint en compte que al cap de 6h iniciàvem una excursió com la ressenyada abans...

Dissabte vaig triar meló amb pernil de primer, ensaladilla de segon i lluç a la planxa de tercer. Vaig pensar que el meu "cupo" de risc ja l'havia complert el dia anterior, i vaig deixar escapar els peus de porc... Tenint en compte que la mitja pensió sortia per 42€, hem de concloure que l'hotel Salòria és un lloc més que recomanable. Si a això li afegim la bona atenció, només queda dir que queda apuntat a l'agenda pel dia que haguem de tornar a visitar la zona. 

Diumenge vam dinar en un d'aquells llocs que ja teníem apuntats a l'agenda des de fa tems: la Fonda Farré de Baro. Fabulós (com sempre)! Bona varietat de carta i molt bona elaboració. Jo em vaig decantar per una coca d'escalivada i formatge de cabra de primer, compartida a mitges amb una boníssima fideuà, i un Royal (una mena d'hamburgueses desossades) de caça (senglar i cérvol) de segon. De postres gelat de pinya colada. Si passeu, pareu-hi!