diumenge, 28 de setembre del 2008

Debut a les caminades populars

Avui he debutat en un tipus de caminada que té molts adeptes però que ho havia practicat mai, la popular. Els amics Jordi i Irene amb qui ja vaig anar la setmana passada al Cadí en tenen més afició i em van fer la proposta.
La caminada triada per al debut va ser la de Tagamanent, que celebrava la seva 6ena edició. L'hora d'inici, entre 2/4 de 8 i les 8. Fresqueta a l'hora de la inscripció i bastant gent (clar, acostumat a caminar en petit grup...).
En Jordi m'havia venut una caminada familiar amb molt poc desnivell i uns 20km de distància. La distància final va ser d'uns 18km, i sort! perquè el "poc desnivell" es va acabar convertint en gairebé 1000 metres de desnivell acumulat. De molt bon fer, però Déu ni do.
La ruta triada per l'organització "Les Guilles" m'ha resultat d'una bellesa impressionant. Camins entre boscos i corriols que ens han permès gaudir d'una exuberant vegetació. I allà on el bosc deixava contemplar el paisatge, vistes privilegiades dels cingles de Bertí, Aiguafreda, La Garriga i,fins i tot, Montserrat. El camí de tornada ens ha fet passar molt a prop dels Cingles de Follor, que eren desconeguts per a mi, i que tenen una gran bellesa.

Al 2on punt d'avituallament... amb donuts de color rosa i moscatell!!!

Menció a part mereix l'organització de la caminada. Un "10" amb majúscules.
Un "10" en la senyalització del camí. Qualsevol persona, encara que no tingués cap sentit de l'orientació, tenia difícil perdre's.
Un "10" en quan a llocs d'avituallament i personal encarregat (de totes les edats!) . I també un "10" en quan al contingut dels avituallaments i la seva situació. L'esmorzar al Mas l'Agustí, punt més alt de la ruta, a més de complert i ben organitzat permetia unes vistes espectaculars.
Jo no tinc experiència, però tant en Jordi com l'Irene i l'Ester, m'han assegurat que era de les millors organitzacions amb les que s'havien trobat.

En definitiva, crec que repetiré alguna altra vegada això de caminar amb més gent. És divertit...

dimecres, 24 de setembre del 2008

Al Cadí. Canal de Cristall i canal Baridana


Dissabte sortida d'aquelles que queden guardades a la retina. Proposada pel nostre particular expert en muntanya, en Ramon, excursió per la cara nord del Cadí amb dos reptes de nivell: la canal de Cristall i la canal Baridana.
Anar a la cara nord del Cadí vol dir anar a la Cerdanya, que vol dir matinar. Tots a punt per sortir a les 6h, i cap a la Cerdanya, destí Estana.

la canal de Cristall (centre imatge) vista des de Prat de Cadí

Estana és un privilegiat poblet al que s'arriba agafant el desviament, direcció Montellà, que trobem a Martinet (ctra. N260 direcció La Seu). Dic privilegiat perquè sembla expressament situat per a la contemplació de tota la cara nord del Cadí.
A ¼ de 9 ja caminàvem. Primer, i ben indicat, direcció el Pla de Cadí. El camí, entre bosc, entretingut. Triguem en arribar al Pla poc menys d'una hora i mitja. Si deia que Estana era un lloc privilegiat per a contemplar el Cadí, la vista des del Pla de Cadí no admet comparació possible.
És un indret elevat sobre els boscos situats al peu de la serralada. Pla, verd, i amb la immensa paret de pedra barrant el pas. No hi ha millor vista possible.
Una de les coses que també pots veure davant mateix dels nassos és la canal de Cristall. Per aquí hem de pujar!?. Sembla increïble, per molt que t'ho miris, no acabes de veure-ho clar. L'estomac se t'encongeix, i abans que ho fes més van decidir aprofitar l'idíl·lic indret per esmorzar.
En acabar, cap a la canal. Sembla està a tocar, però encara hem de caminar una estoneta. En travessant un petit tros de bosc perdem les marques del PR i ens desviem una mica cap a la dreta. Aquest fet provoca que per arribar al peu de la canal tinguem de travessar un petit tros de tartera bastant inclinat. Buf! Si ja ho fàcil es torna complicat...
Arribem al peu de la canal i mirem amunt. En dues paraules: im-pressionant. Més de 500 metres de desnivell ben recte.

 Amb en Jordi i l'Irene a mitja canal de Cristall, abaix Prat de Cadí

Sense gaires càbales comencem a pujar. Grimpada senzilla, per la poca dificultat i perquè no és gens aèria. En fi, que no acollona tant. Però cantem victòria massa aviat. La grimpada encaixonada s'acaba i la canal s'obre molt més, s'acaben també els grans rocs estables que ens donen confiança, i comença una zona dreta i sense esglaonaments. Ens hem d'arrambar a la paret de la canal per a trobar un punt de suport segur. Tot i així la pujada és lenta i bastant penosa. Fan mal les cames i, sobre tot, fan mal els ronyons d'haver d'anar a quatre potes.
Arribem al coll i mirem avall. Espectacular! El Prat de Cadí sembla una petita illa perduda en la distància. Descansem una mica i fem un glot d'aigua. Al coll trobem les úniques persones que veurem durant tota l'excursió...
Seguint la línia marcada pels congosts de la serralada arribem al punt més alt del Cadí: el Puig de la canal Baridana o Vulturó. El dia és magnífic, molt assolellat. Però fa una mica de vent, i com que estem ben suats (bé, tots menys l'Irene) decidim baixar a dinar al coll de la canal Baridana.
La mitja hora del dinar va ser mitja hora mirant la canal Baridana des de dalt. Això vol dir veure vint metres d'inici de tartera i res més, a continuació el terra desapareix. Mirem a dreta i esquerra i veiem les parets que tanquen la canal pels laterals. Són quasi verticals, potser més i tot que les de la canal de Cristall. L'amanida d'arròs que m'estic fotent costa que em passi pel coll.


Ramon a la baixada de la canal Baridana


Acabem de dinar i comencem a baixar, poc a poc i amb molt de respecte i precaució. També em de vigilar de no fer baixar rocs, tasca molt complicada, pel que procurem anar ben junts. Miro de clavar tot el que puc les botes a terra. Per sort la tartera deu ser molt poc transitada i de seguida ens trobem moltíssima pedra. Això facilita força la baixada ja que podem clavar molt bé els peus a terra. Al final, la baixada va resultar d'aquelles per gaudir de valent. Fins i tot fa pena acabar-la.
Però l'acabem. Acabem les fites de màxima dificultat i amb això pensem que hem acabat l'excursió. Res més lluny de la realitat. La baixada del bosc és curta però inclinada. Les noves botes (era la tercera caminada i la primera seriosa), semi-rígides, pesen com si fossin de ciment, els peus en fan mal i el que havia de ser una passejadeta des dels voltants de El Quer Foradat fins a Estana s'acaba convertint en una caminada, fàcil, però llarga. Tot plegat més de tres hores des del final de la tartera de la canal Baridana.
Arribem a Estana cansats però molt satisfets. Passen les 19h. Gairebé 11 hores des de la sortida. La cervesa de rigor a l'únic bar del poble al calor d'una llar de foc dóna ganes de quedar-se. A Vic arribo cansat a les 22h. Em perdré un dels concerts del MMVV que tenia marcat, el dels Quicos.

tartera de la canal Baridana

dijous, 11 de setembre del 2008

Per la Diada, pujada a Matagalls

Avui, com a molts catalans, he aprofitat per a celebrar la Diada nacional de Catalunya a la muntanya. Amb el meu bon amic Dídac he fet una ruta que fa temps volia fer, la del coll de Sant Marçal.
L'època és molt bona. Encara no han començat a caure les fulles dels faigs i la duríssima pujada fins el Pla de Parany es de millor fer, sense relliscades ni arrels amagats.


Hem començat a caminar a les 8:40h. La ruta és bastant menys transitada que la de Collformic i es nota. En tota la pujada només una colla de sagals, algú pujant alguna senyera, i un parell "d'atletes" corrent. Ja passat el Coll Pregon un parell d'excursionistes de baixada.
Poc després, ja divisem el cim. Veiem que molta més gent puja des de Collformic. Al cim, com sempre, vent i fesquet, accentuat amb la suada que portava a sobre. Vam decidir fer el mossec de baixada, protegits del vent dins del bosc.
De baixada vam comprovar que hi ha molta gent que comença a caminar més tard. Si pujant vam comptabilitzar poc més de mitja dotzena d'excursionistes, baixant van veure vàries dotzenes d'excursionistes pujant.
Tornàvem a ser a l'aparcament a les 11:45. De baixada, cerveceta al Coll de Revell i cap a casa.

Si no heu provat aquesta ruta per pujar a Matagalls, us la recomano. És bastant més atractiva, tot i que també una mica més dura.
Per a més detalls sobre l'excursió, consulteu aquesta web de senderisme que està molt bé, Senderisme i Teca.

Apa-li, bon final de Diada!