dissabte, 24 de desembre del 2011

Ulldeter, Coll de la Marrana (II)


Si fa un parell d'anys aprofitàvem la data especial del 31 de desembre per a trepitjar neu a la zona d'Ulldeter, enguany vam decidir que el dia 24 de desembre seria bona data per a tornar a repetir experiència.
La idea inicial, ja que deien que un dels pocs llocs a on s'havia acumulat neu era a la zona de Vallter, era anar a pujar el Gra de Fajol (2.712m), que ja vam fer amb neu pel desembre de 2008.
Vam engegar de Vic, l'Esti i jo, a 3/4 de 7. A les 7 passàvem per Manlleu per a recollir en Ramon i la Marta. Fred, però no en excés. Arribàvem a la zona de Vallter al voltant d'1/4 de 9, a primer cop d'ull, poca neu als voltants. A l'inici de la pujada a Vallter, uns treballadors de l'estació d'esquí ens avisaven de que les pistes estaven tancades ja que a dalt feia molt de vent.

pujant camí del Refugi d'Ulldeter, al fons el Gra de Fajol

Vam començar a caminar i ja de seguida vam comprovar que sí que hi hauria neu i ben dura. Pel curt camí de pujada al refugi s'havia de vigilar, ja que es barrejaven els rocs i la neu glaçada. Vam esperar fins arribar al Refugi d'Ulldeter (2.220m) i a haver esmorzat per a calçar-nos els grampons. Primeres vistes del Gra de Fajol i, efectivament, al cim es veia que ventava fort, ja que s'aixecava amb molta força la neu.
En arribar al Refugi el vent es va fer més evident. Només estava accessible el refugi obert (que, per cert, ha estat molt ben arreglat des de la darrera vegada que havíem estat). Vam esmorzar protegits del vent i el fred i vam decidir que potser seria millor abandonar la idea del Gra de Fajol i intentar arribar al Coll de la Marrana o fins a on el temps ens deixés. Ens va passar el mateix a la primera hivernal que vam fer (nov. 2008), en la que ens vam trobar molt vent i vam poder arribar només fins el coll de la Marrana (2.529m).

El primer tram de pujada, des del Refugi, va acabar sent el més complicat pel vent. Després va continuar bufant fort, però res de l'altre món. L'estat de la neu era espectacular per a pujar amb grampons. De les vegades que he pujat amb neu cap el coll de la Marrana, la primera vegada que no ens vam enfonsar en cap moment a la neu.
En arribar al coll va tornar a bufar molt fort el vent. Vam fer les fotos de rigor, i vam poder parlar amb un parell d'excursionistes que ens havíem trobat al Refugi i que havien intentat pujar al Gra de Fajol. Ens van explicar que les condicions de pujada eren molt dures, i que el vent els feia haver d'anar moltes estones a 4 potes. Tot i que ells sí que portaven piolets, van haver de girar cua abans d'arribar al cim.

Coll de la Marrana, al fons Bastiments

Les vistes nevades des del coll eren magnífiques: Canigó, Torreneules i, a tocar, Bastiments i Gra de Fajol. Està clar que les muntanyes amb neu tenen un atractiu especial.