L'abril de 2008 vaig descobrir el Montsant i tota una comarca meravellosa, el Priorat. He tornat a aquesta comarca alguna vegada més, aprofitant algun cap de setmana llarg de càmping a Mont-roig, i en alguna altra caminada. Tornar-hi sempre ha estat una excusa per a aturar-nos amb menjar bé, i per a tornar a casa carregats dels excel·lents productes de dóna aquest país.
La caminada de 2008, pel grau de Barrots (pujada) i el de Salfores (baixada), va ser magnífica, i vam quedar amb ganes de tornar. I aquest passat cap de setmana vam aprofitar per a fer una escapada amb l'Esti, en Ramon i la Marta. Vam marxar divendres direcció Marçà. La idea era instal·lar-nos a una petita casa del poble, Ca la Viola, regentada per l'Enriqueta i en Joan Salvador, que en Ramon (molt aficionat als ral·lis) sol fer servir de campament base pel Ral·li Catalunya. Tot i que no és la seva residència habitual, instal·lar-te a Ca la Viola és com instal·lar-se a casa de l'Enriqueta i en Joan Salvador, dos pagesos del Priorat que, des de fa uns anys, elaboren un vi DO Montsant en un petit celler familiar. Amb l'Enriqueta t'hi podries estar hores i hores parlant, és una enamorada del seu petit país.
Ens vam instal·lar a la casa i ja de seguit ens vam entaular per a sopar. L'Enriqueta ens tenia preparada una crema de porro i un conill amb salsa (amb ametlles, com no). El vi, com no podria ser d'una altra manera, el jove del celler familiar.
L'endemà, dissabte, no vam engegar molt d'hora. Vam esmorzar amb tranquil·litat (torrades de pa amb tomàquet i embotits) cap a les 8h, i vam agafar el cotxe a les 8:45h. El dia era solejat però fresc per la zona i l'època de l'any en que ens trobàvem. Començàvem a caminar des de La Morera de Montsant, gairebé a 2/4 de 10.
L'inici de la caminada seguia el mateix recorregut que la de 2008 fins el trencant que et desvia bé cap el grau de Barrots, bé cap el de Carrasclet. Nosaltres pujaríem pel de Carrasclet, més impressionant i complicat que el de Barrots, un grau dividit en dues parets de 7 i 10m. Va ser molt divertit, i sempre dóna un al·licient la pujada d'adrenalina que suposa aquestes dificultats.
Un cop a dalt, ens vam aturar una estona al Racó del Boixet per a contemplar les espectaculars vistes des de la cinglera. D'aquí vam enfilar-nos a la Serra Major amb la idea de baixar fins a l'anomenat Toll de l'Ou, seguint una carena pels Grauets de Mateva. Recordava aquesta zona de la Serra Major molt més seca, ara no és que fos un bocs verd, però es veia molta més vegetació. Es veu que per aquesta zona també ha estat una primavera plujosa...
Ens havíem encantat massa i ja portàvem més de 3h d'excursió. La tornada, de pujada, la vam fer a un ritme molt més elevat seguint el GR-171. Després d'1h llarga de dura caminada a bon ritme, vam tornar a plantar-nos a la cinglera sud del Montsant. La idea era baixar pel grau de Barrots, que vam fer de pujada el 2008. Abans però, havíem de passar per l'estreta vauma que va del Racó de Boixet fins al grau, passant per l'impressionant Balcó del Priorat (un gran roc sortint de la paret, penjada sobre la cinglera). La baixada pel grau de Barrots, feta amb cura, va ser també divertida i gens complicada.
Des d'aquí, només ens faltava la mitja hora final per arribar de nou a La Morera. Més de 5h d'excursió per un dels indrets més espectaculars de Catalunya.
Ressenya gastronòmica
Quan una cosa surt bé, no cal canviar. I així, teníem molt i molt clar que el dinar el repetiríem a la Fonda de La Morera. I no ens va defraudar. Jo em vaig decantar per una amanida d'escarola amb romesco i bacallà, de primer, i rodó de vedella amb ceps de segon. De postres, músic amb mistela i vi ranci. Vi de la casa i pa amb tomàquet amb oli de Siurana. Magnífic! Per l'altra banda de la colla, van destacar les amanides tèbies, i els peus de porc. Destacar el llom en salsa de vi ranci i ametlles. El preu per a 4 persones, cerveses d'aperitiu i cafès inclosos, uns 85€. 100% recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada