Diumenge, els 7 membres restants de la colla, vam quedar per a esmorzar a 2/4 de 8. La Marta i en Joan van aprofitar per a marxar cap a Sant Feliu, i ens vam quedar per Benasc l’Antonio, la Marta, en Ramon, l’Esti i jo.
Ja que dissabte havíem caminat menys del previst, vam planificar una altra sortida per diumenge. Una matinal per la zona del Pla d’Aigualluts, intentant arribar al coll de Toro (2.227m).
Un cop esmorzats, i havent-nos acomiadat de la Marta i el Joan, vam agafar el cotxe direcció Llanos de l’Hospital per tal d’agafar el bus (obligatori des de St. Joan i fins el 2n cap de setmana de setembre) que ens havia de portar a La Besurta.
El dia a Benasc es llevava solejat. A Llanos de l’Hospital la cosa ja estava més ennuvolada i des de l’autobús vam poder comprovar que començava a plovisquejar. A La Besurta plovia, no una pluja molt abundant, però si empipadora.
Vam esperar 20 minutets i la pluja es va aturar. Les boires cobrien bona part de les muntanyes i la sensació era de gran humitat.
Vam començar a caminar al voltant de 2/4 de 10 direcció el Forau d’Aigualluts i el Pla del mateix nom. Vaig estar en aquest idíl·lic indret l’any 2008, ja que la baixada de l’Aneto la vam fer per aquí.
És un indret molt curiós ja que l’aigua desapareix pel Forau i torna a aparèixer, lluny d’allà, als Uelhs deth Joèu a la Vall d’Aran (lloc al que també vam ser l’any passat).
Vam trigar al voltant d’1h en arribar al Forau d’Aigualluts. Tot i la gran abundància d’aigua, no hi havia tanta com l’any 2008 (s’ha de pensar que a llavors era el juny). El dia continuava ennuvolat, i ja vam renunciar a veure l’Aneto. El que sí que vam veure va ser un nombrós grup d’excursionistes del tot variopint: francesos, japonesos, algun sud-americà i algun espanyol, tots barrejats. Alguns equipats per anar a la muntanya, d’altres per anar a passeig a les Rambles de Barcelona. Ens els vam anar trobant fins haver passar el Pla d’Aigualluts...
Vam travessar el Pla i vam continuar direcció el coll de Toro. El desnivell no era important, però el terreny era una mica trencacames, a banda d’estar moll.
Vam arribar al coll de Toro poc abans de les 12h, vam fer un mossec a tocar de l’estany del mateix nom. A l’altra banda de l’estany ja teníem la Vall d’Aran, el coll que es veia a l’altra banda de l’ibon va ser el que vam veure l’any passat mentre passejàvem pel Pla dera Artiga.
Mentre menjàvem una mica es van afegir al grup un parell de petits visitants estranys per les latituds en que ens trobàvem.
La tornada la vam fer de manera més ràpida, ja que no ens vam aturar tant. Jo vaig arribar a la Besurta bastant cansat ja que tornava a tenir molt encetades les butllofes dels talons, cosa que em feia modificar la manera de caminar. A la Besurta ja esperava un autobús, pel que la tornada als Llanos de l’Hospital i a l’hostal va ser molt ràpid.
4h d’excursió. A les 14:45h ja eren a l’hostal Tres Picos. El bon tracte de l’establiment va incloure poder deixar les maletes a l’habitació i poder-nos dutxar, tot i que, en principi, les habitacions es deixen a les 12h. Vam dinar i a les 17h iniciàvem la tornada, fent una parada a Alfarràs per a comprar una mica de fruita i fer la cervesa.
Perfil sortida:
Ressenya gastronòmica
Tots els àpats els vam fer a l’hostal Tres Picos. No calia anar a buscar més alternatives. Ja coneixíem el tipus de menjar i a tothom el semblava més que correcte.
Amanides esplèndides quant a contingut i qualitat, sopes i escudelles revitalitzadores, filets i carns amb bones quantitats i ben preparades, vi del país... Tot plegat per 48€ l’estada en pensió complerta.
El tracte és molt proper, amb molt bona atenció, i l’hostal és relativament petit i acollidor. En fi, un lloc 100% recomanable, si aneu per aquella zona, pareu-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada