Tot i així, vam aprofitar la planificació del cap de setmana per la vall de Benasc per a caminar per alternatives diferents. El grup que vam anar, format bàsicament per vigatans i santfeliuencs (la majoria som membres dels grup excursionista dels Bandolers, de St. Feliu Sasserra), va marxar partit. 3 van marxar divendres al matí i els altres 9 a la tarda.
Nosaltres vam marxar a la tarda, en plegar de treballar. Vam sortir de Vic en Ramon, la Marta, l’Esti i jo. A Manresa vam recollir el veterà del grup, l’Antonio, i a l’àrea de servei de St. Pere Sallavinera havíem quedat amb l’altre cotxe, que venia de St. Feliu amb 4 companys més.
Vam pujar per Torrefarrera, per la N-230, direcció Vall d’Aran. Com és habitual, vam parar a fer la cervesa al bar de carretera que hi ha a l’alçada de Castillonroy. A Benabarre vam agafar la N-123, direcció Graus. Des d’aquí, primer l’A-139 i després la N-260 direcció Campo i Castejón de Sos, travessant el sempre espectacular congost de Ventamillo.
El punt de destí era l’hostal Tres Picos a la localitat d’Eriste. Ja vam estar allotjats aquí quan vam fer la pujada a l’Aneto i el tracte va ser fantàstic.
Vam arribar al voltant de les 21h, temps just per a descarregar cotxes i baixar a sopar. Després de sopar, encara ens vam animar a donar un vol pel petit poble. Llampegava, però la pluja no va fer acte de presència.
Dissabte va despertar sobre Eriste també sense pluges, només amb alguna boira a les muntanyes. Havíem quedat a esmorzar a les 6h, i una mica més tard de 2/4 de 7 agafàvem els cotxes direcció Benasc i Llanos de Benasc. Pel camí (encara era mig fosc) molta boira i sensació de que les previsions que donaven pluges a partir de les 10-11h s’acabarien complint.
El pic escollit, enlloc de Posets, va ser el Sacroux (2.676m), fronterer amb França. L’excursió era la meitat que la de Posets, tan en desnivell com en durada, i ens permetia tornar a dinar a l’hostal i evitar les tempestes previstes de cara a la tarda.
Van seguir la carretera A-139 fins al seu final (marcat per una tanca), deixant a la dreta i més a sota el pàrquing de Llanos del Hospital (on s’agafa el bus per anar a La Besurta).
El dia era humit i emboirat. Iniciaríem la caminada a ¼ de 8 del matí. Estàvem a uns 1.785m d’alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada