dijous, 10 de setembre del 2009

Vall de Boí i Besiberri Sud (II). Baixada per l'Estany de Besiberri


De baixada del cim, i com sol ser habitual (i més si hi ha molta roca) em vaig quedar enrere. Això en va evitar pujar el Pic Avellaner (2.983m) amb el Ramon, Joan i Jordi.
La baixada des del Coll Avellaner (2.885m) la fèiem pel cantó nord, direcció l'Estany de Besiberri i el túnel de Vielha. Ja ens havien avisat que seria una baixada molt dura, amb molt desnivell i molts rocs. Temíem la primera part, la del Coll, però agafant-la pel cantó bo (a la dreta del Coll) va ser de molt bon fer.
Un cop passada aquesta part, va venir el que per mi va ser més dur: més d'una hora saltant blocs de granit. Els genolls em van quedar destrossats.

caminant en un mar de rocs...

Després del patiment vam parar a dinar (2.600m). Des d'on dinàvem vèiem el petit refugi Nou de Besiberri (2.240m) i l'Estanyet (2.171m). La baixada, molt dreta, se'm va fer llarga. Els blocs de granit em van castigar molt les cames i ja portàvem més de 9h caminant. Vam fer una petita parada al refugi i vam continuar avall entrant en una part bastant planera.
A l'entrada a l'Estany de Besiberri (2.001m) vam descalçar-nos i vam ficar el dolorits peus a l'aigua freda. Vam estar més de 15minuts recuperant forces. El camí continuava, però no perdíem alçada, ara bordejàvem l'Estany de Besiberri per la seva banda esquerra. Un cop passat l'Estany vam afrontar la baixada final, pel Barranc de Besiberri. Una baixada molt dreta (en definitiva havíem de perdre 500m d'alçada), però feta per un corriol de sorra i vegetació, que després del que havíam passat per aquells pedregats, era més que superable.

la baixada des de l'Estany de Besiberri

5 minuts abans de les 20h arribàvem al cotxe. Gairebé 13h d'excursió, 1.800m de desnivell acumulat en 15,5km. Sens dubte, de les més fortes que hem fet mai... Tot i així, en Joan i en Jordi, dos boletaires de renom, van tenir temps d'agafar un quilet de ceps a la part final de la baixada. Més tard, consultat el xicot de l'hostal sobre la qualitat dels bolets (que oferien serioses dubtes), va resultar que eren tòxics. En fi, així és el sofert món del boletaire...
Van deixar la colla a l'hostal i en Ramon i jo vam anar a Caldes a buscar el seu cotxe, que havíem deixat al matí. Després de la dutxa, cansats però molt i molt satisfets per l'excursió, el sopar va saber a glòria.

Sant Climent de Taüll

Diumenge, i davant la bona perspectiva boletaire, algú havia tingut la idea de fer-nos anar a buscar bolets. La bossa plena de presumptes ceps tòxics que vam portar a analitzar a l'hostal, va fer que aquesta idea perdés força envers, la molt més assenyada, de fer alguna cosa tranquil·la com visitar alguna de les excel·lents esglésies romàniques de la vall. La d'Erill ja l'havíem vista, així que vam decantar-nos per una de les més famoses de la zona, la de Sant Climent de Taüll, que vam visitar amb guia i tot. Un cop donat un vol per Taüll, vam iniciar la tornada, aturant-nos a dinar a una fonda del Pont de Suert.

Vam continuar baixada per la N-260 en lloc de la N-230 per la que havíem vingut. Aquesta carretera porta a Senterada pels ports de Viu de Llevata i Perves. De Senterada vam tirar direcció Tremp, però aquí, en lloc d'anar per la ruta habitual de Ponts i Calaf, vam provar altra d'alternativa seguint els pantans de Terradets i Camarasa, direcció Balaguer. De Balaguer vam agafar la C-53, direcció Tàrrega (parant a Bellcaire d'Urgell a fer la cervesa) i d'aquí, ja directes cap a casa, primer per la N-II i després per l'Eix.
Gran cap de setmana!!!