Dissabte vam poder tornar a ajuntar la colla excursionista dels "Camalluents" per a fer una excursió per una zona que teníem marcada com a objectiu des de fa temps, però a la que mai havíem acabat d'anar: Montserrat.Dissabte va ser l'últim dia del fred glacial que ens venia acompanyant. A les 7:30h havíem quedat a casa i el termòmetre marcava -6º. En arribar a Montserrat el mercuri marcava -2,5º.
La idea era començar a caminar des del monestir de Santa Cecília, que es troba un parell de quilòmetres abans d'arribar al Santuari venint des de la carretera que enllaça amb l'A2 (no des de Monistrol). Allà, al costat de la carretera, hi ha el petit santuari i un petit aparcament on es pot deixar el cotxe. Començàvem a caminar poc després de les 9h, feia fred però el dia semblava que sortiria ben solejat. El sol però el veuríem poc durant el recorregut, només a la part final (la més alta) ens tocaria de ple.
La major part del camí la vam fer per zona boscosa, vorejant el peu dels esmolats rocs de la muntanya. No hi havia grans pujades, el desnivell l'anàvem assolint molt poc a poc. Vistes molt maques del Pirineu (des del Cadí-Pedraforca fins al Montseny) amb molta neu al sector del Puigmal.Al voltant de les 11h ens aturàvem a esmorzar al indret conegut com "La Trinitat", en referència a la petita ermita del mateix nom que hi ha a tocar. A partir d'aquí el camí sí que es va començar a enfilar, dels 450m de desnivell uns 300m els havíem de fer en aquest petit tram.
Ens vam endinsar pels rocs de la muntanya i ja teníem a la vista el de l'Elefant. Per aquest cantó el pujava un escalador, nosaltres havíem d'enfilar-ho per darrera i pujar-ho per l'únic indret pel que es pot fer sense escalar (fent una petita grimpada). Vam trencar a la dreta per un corriol ben estret que, de seguida, es va obrir deixant a la vista els majestuosos rocs. Els rocs, una mica arrodonits, permetien una grimpada sense gaires dificultats. La roca enganxava molt bé i les mans només s'havien de fer servir per a mantenir l'equilibri, donada la pujada tan dreta.
La major complicació va arribar a una escletxa molt estreta entre dos grans rocs. Tot i que era molt petita, no hi havia gaire espai i havíem de passar lateralment i , ara si, ajudant-nos de les mans per a poder escalar el petit desnivell d'un parell de metres. Un cop superada aquesta dificultat, ja teníem el cim del roc a tocar. El dia era espectacular i les vistes s'agraïen.
Un cop fetes les fotos de rigor, vam iniciar la baixada havent-nos d'entretenir una mica a l'estreta escletxa de la pujada. Vam desfer el tros de grimpada i la baixada la vam fer per un altre cantó molt més dret i perdent desnivell de manera molt més ràpida. Poc després de les 14h érem de tornada als cotxes. Una excursió ideal quant a durada per fer-la en un matí, bona (climatològicament parlant) per aquesta època de l'any i molt entretinguda per les vistes i la grimpada.
Ressenya gastronòmica
Vam tornar per Monistrol i ens vam aturar aquí a dinar. El lloc que havíem reservat per telèfon es deia Bo i Bona, prop de l'ajuntament. Menú variat (7 primers, 7 segons i postres) per 16,50€.
Per alguns plats de la carta i algun vi, vaig deduir que a la cuina devia haver-hi ascendència andalusa o extremenya. Vaig demanar unes "Migas" de primer. Feia molt de tems (des de que vaig estar a Extremadura, any 2003) que no les testava. Eren bones, però no com les que vaig arribar a menjar a La Manxa o Extremadura. De segon vaig triar "Txuleton" de vedella. També era bo, però quedava a distància dels que es poden menjar a Euskadi. De postres vaig triar Pastís Tatin.
Crec que la relació qualitat-preu era més que acceptable. Si les "migas" i el "txuleton" haguessin estat de primera, és un menú de més de 25€. Pel preu que va sortir (19,50€) no ens podem queixar.
El vi, Somontano de 12€ l'ampolla, també acceptable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada