Caminant entre els verds de la Serra de Catllaràs

Dissabte nova caminada, aquesta vegada però amb el sector menys veterà,  Ramon i la colla de Sant Feliu Sasserra, i Jordi G. i família (excepte l’Irene, amb constipat).
El lloc triat per l'excursió va ser la Serra de Catllaràs,  que es troba a mig camí del Ripollès i el Berguedà. Els de Sant Feliu van pujar per l'Eix del Llobregat fins a la Pobla de Lillet i Falgars. Nosaltres vam anar per la C-17, girant a Campdevànol direcció Gombrèn i d'allà a la Pobla i Falgars.
Havíem quedat al Santuari de Falgars, situat en un lloc privilegiat amb vistes al Cadí i als Pirineus (Penyes Altes, Puigllançada... fins al Puigmal). El santuari encara té l'església destinada a lloc de culte, però ara també hi ha un petit hotel rural i un restaurant més que digne. Molt recomanable per perdre's uns dies...

Finalment érem 9 a caminar. Del santuari vam baixar a la Font de Falgars i d'allà vam agafar el GR-4, que ens havia de portar al coll de Sant Miquel i el Serrat Negre, punt més alt de l'excursió amb 1.781m (partíem d'uns 1.250). Tot i que el desnivell total no era, ni molt menys, exagerat, es trobava concentrat en poca distància, fent que la pujada fos molt dreta. No vam tenir cap problema per seguir el camí, ja que la major part del recorregut, per GR i PR, es trobava senyalitzat de cara a la I cursa de muntanya Vall de Lillet que s'havia de celebrar l'endemà.

Vista del Pedraforca i el Comabona

La pujada cap al coll de Sant Miquel, a trams per pista, a trams per drecera, oferia vistes espectaculars del Pedraforca, Comabona i les Penyes Altes. Més endavant, les vistes és van obrir direcció est fins el Puigmal.
Vam esmorzar al Serrat Negre. El dia era esplèndid.

A partir d'aquí, la major part del camí la vam fer de bai

xada, seguint el PR-C52. Bon camí que, al igual que durant tot el recorregut, va estar acompanyat de la magnifica diversitat de verds del bosc a aquestes alçades de la primavera.

  

Vista del Joc de Pilota

La baixada ens va portar fins el Pla de Catllaràs, que en certa manera (i sense la mateixa espectacularitat) em va fer venir a la ment el Pla de Cadí. El camí continuava sent molt agradable de fer, fins que del mig del bosc va sorgir un lloc veritablement meravellós: El Joc de Pilota. Un indret envoltat de fajos majestuosos que, juntament amb el sol, oferien jocs de llums idíl·lics.

Al Joc de Pilota ens vam trobar un roc impressionant, inaccessible en un principi: El Roc de la Mare de Déu. Però tal i com assenyalava la ressenya que seguíem, sí que era accessible. Inicialment afrontant una dreta senda entre els arbres, i després, fent una petita grimpada, molt divertida i gens perillosa (vertígens a part).

Vista des del Roc de la Mare de Déu, al fons el Puigmal amb neu 

La vista des del petit cim del roc, veritablement superba: des del Pedraforca al Puigmal, amb el Santuari de Falgals i, més enllà Bagà, als peus . La baixada des del Roc de la Mare de Déu, més complicada, però sense excessius problemes.

Des d'aquí, vam continuar avall fins aturar-nos al mirador del Roc de la Lluna. La vista també espectacular, però que voleu que us digui, no comparable a la que havíem tingut des de dalt del Roc.

A continuació, i seguint gairebé sempre la pista, vam arribar al Xalet de Catllaràs, obra d'en Gaudí, i des de fa anys casa de colònies.

I des d'aquí, la pista ens va anant portant fins al lloc d'inici de l'excursió: Falgars.

Realment, aquesta zona del prepirineu, juntament amb el Cadí, sempre ofereix paisatges dignes de visitar, sobre tot si es fa a la primavera o a la tardor...

Ressenya gastronòmica

Dinar al mateix restaurant del Santuari. Va triomfar l'arrós de muntanya, que la majoria vam prendre com a primer, era realment bo. De segon, també va ser majoritari el cabirol a la brasa. De postres, formatge del Cadí amb codonyat. Tot plegat molt ben preparat i a un preu més que acceptable. 

També és possible prendre alguna cosa a la terrassa, que amb el gran dia assolellat que va fer i a l'ombra era molt temptador. A més, només les vistes dels voltants ja mereixen la pena.

La tornada la vam fer (per a evitar possibles marejos) per l'Eix del Llobregat.