L’any passat vaig debutar a l’anomenada “sortida d’estiu” que, des de fa més d’una dotzena d’anys, organitzen uns companys de la feina. I vaig fer-ho anant a la vall fosca. Enguany, el destí eren les valls d’Àneu, i l’objectiu fer una ruta circular des del Planell de Sartari, assolint el cim del Mont-roig (2.868m).
Com sempre, vam marxar el divendres havent dinar. El lloc de trobada, com sempre també, l’àrea de servei de Gurb. La primera parada per fer la cerveseta, Tremp. Fins aquí el dia havia estat molt assolellat, les previsions marcaven pluges i tempestes intermitents al pirineu i pre-pirineu. A Tremp vam començar a notar el canvi en forma de nuvolades, tot i així, des de Vic l’Estibaliz m’enviava una foto amb un cel ben negre anunciant tempesta.
Vam continuar direcció la Pobla de Segur i Sort, el pantà de Sant Antoni feia goig. En arribar a Sort van començar a caure les primeres gotellades. Més endavant les aigües de la Noguera baixaven engrescades i ben enfangades, senyal que més amunt la pluja havia estat més contundent.
A Esterri d’Àneu, on teníem la pensió, estaven de festa major, així que per poder entrar al poble vam haver d’anar fins a València d’Àneu i recular. Pel que semblava, a Esterri havia plogut força, però quan vam arribar les pluges marxaven. Vam endreçar motxilles i, sense gaire més temps, vam baixar a sopar.
La Posada d’Àneu és un lloc una mica estrambòtic, només cal mirar la seva pàgina web. La decoració és, com a mínim, molt particular i, realment, no sabia ben bé que ens trobaríem. Finalment el lloc, decoració a part, era bastant normal. L’habitació correcta i el menjar, independentment de l’exasperant lentitud amb que et servien, molt acceptable (molt bo en quan a preparació, no tant en quan a quantitat). Havent sopat, encara vam tenir una estona per sortir a donar un vol pel poble.
Esterri d’Àneu em va semblar un poble molt bonic en quan a situació, però massa “pijo” i turístic. Típiques cases de pedra, totes bastant iguals, de segones residències, i molts 4x4 d’alta gamma. La temperatura, d'uns 17º, fabulosa.
vista del Planell de Sartari i la vall de Cerbi (amb boira al fons)
Al matí, vam quedar amb els taxis 4x4 que ens havien de portar fins el punt inicial de l’excursió (el Planell de Sartari), a 2/4 de 7. Seríem 12 caminadors i 4 en la rereguarda d’Esterri. En un principi (i en un final també), teníem acordat amb la posada un esmorzar (entrepà) i pícnic per dinar (amanida de pasta amb tonyina, truita i fruita). La realitat, quan vam baixar al matí (6h) a recollir aquest menjar, és que el pícnic consistia en unes fulles d’enciam, sense amanir, que, esteses, cabien a la palma de la mà, i una truita de, bé mig ou, bé un ou de colom. Empipats davant la realitat d’una llarga caminada sense gairebé menjar, vam sortir a agafar els taxis. Tanta pena li devíem provocar als taxistes, que ens van acompanyar fins a un forn de pa per veure si podíem aconseguir alguna cosa més per menjar. I vam tenir sort. Vam trobar un forn que repartia croissants entre la canalla que tornava de juerga i, gràcies a la intervenció dels taxistes, ens van obrir la botiga que tenien annexa per comprar formatge, llonganissa, llom i pa. Tot realment boníssim.
Després d’aquesta incidència, el taxista ja ens va explicar les extravagàncies habitual de la propietària de la posada, vam continuar direcció Cerbi i, després ja per pista, direcció el Planell de Sartari.
Entre unes coses i d’altres, vam començar a caminar a prop de 2/4 de 8. El dia semblava despertar amb sol, la temperatura era excel•lent. Enrere deixàvem unes vistes de la vall de Cerbi clarejant realment maques.
Relacionat:
Cap de setmana muntanyenc per les valls d'Àneu (II)
Cap de setmana muntanyenc per les valls d'Àneu (III i últim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada