La condició humana

Dijous passat no vaig poder assistir a una conferència a la que m'hagués agradat molt fer-ho. L'organitzava l'Unió Excursionista de Vic que va convidar el sherpa nepalès, Dharma Sherpa.
Dharma Sherpa va explicar la seva crua experiència a l'Everest durant una expedició l'agost de 2008.
Jo no vaig poder assistir, però l'amic Jordi Garriga, si que va fer-ho i em va enviar aquest correu explicant-me la història:

"...en Dharma és un xerpa nepalès que va perdre tots els dits de les mans l'any passat mentre pujaven al cim de l'Everest amb una expedició 100 per cent nepalesa amb l'objectiu de superar el rècord japonès de l'home més vell que hagués pujat al cim del món. Els japonesos havien aconseguit pujar-hi a un home de 72 anys, i els nepalesos van aconseguir fer-hi arribar a un home de 77 anys, tela! El problema és que aquest home era molt indisciplinat, tossut i anava per lliure: quan ja estaven a més de 8.000 metres, es va treure els grampons i no volia continuar. Mogut per l'objectiu d'aconseguir el què s'havien proposat, en Dharma (sabent-ne les conseqüències) es va treure els guants per posar ell personalment els grampons a l'avi. Aquí va començar el procés de congelació dels dits, però va decidir continuar amunt amb l'avi i altres sherpes. Va arribar l'avi a dalt del cim, i ell també amb molts problemes. No el van esperar de baixada, i per la tempesta de neu i vent que es va trobar, va estar 17 hores(!!) quiet, agafat a una corda, a pràcticament 8.000 metres. L'endemà, amb la tempesta ja superada, va aconseguir arribar al camp base, on ja el donaven per mort. Les conseqüències van ser la pèrdua de tots els dits de les 2 mans!
Una família catalana, que el coneixia de feia anys d'alguns trekkings que havien fet junts, el va acollir aquí, i han aconseguit que l'operessin a Barcelona de les 2 mans, li han posat com unes pinces almenys perquè pugui tenir una mica de moviment. No podrà tornar a fer de sherpa d'alta muntanya, aquesta família catalana intentarà trobar un local a Katmandú per posar un mini-restaurant perquè la dona del Dharma pugui portar-lo i així tirar endavant a la família.

Actituds que fan ser pessimistes respecte la condició humana: l'avi de 77 anys, que gràcies al Dharma va poder fer el cim, no s'ha preocupat mai més per com està ell (ni quan va arribar al camp base ni quan van arribar a Katmandú); i ni el cap de l'expedició ni el govern nepalès han reconegut el treball i el sacrifici del Dharma i no li han pagat res de res per la seva participació a l'expedició. Tela!
Malgrat tot, el somriure del Dharma ahir omplia la sala!!

Bueno, més ben o més mal explicada, aquesta és la història del Dharma"


Si, la condició humana, que és capaç d'ajuntar en una mateixa història el millor i el pitjor de si mateixa...