La idea inicial era poder trepitjar neu i fer servir els grampons. Vam triar un cim, el de La Carbassa, que no té gaires dificultats, ni perills, en cas de trobar-se neu. Finalment, la neu només va aparèixer en forma d’una gran clapa arribant al cim.
El punt inicial de l’excursió era el petit poble de Talltendre, famós a la zona pels seus naps. S’hi arriba per la carretera que porta de Bellver de Cerdanya a Ordèn. Un cop passat Ordèn seguim l’estreta carretera fins a Talltendre, no té pèrdua, ja que marca el punt i final de la carretera asfaltada.
La primera part de la caminada té poca cosa a destacar. Transcorre per una àmplia pista que es pot escurçar travessant-la pel dret.
El camí acaba desembocant en un preciós paratge conegut com “els Orris” on els cavalls corren amb llibertat. Un naixent riu dóna una imatge paradisíaca a l’esplanada.
Deixant enrere aquesta esplanada i dirigint-nos cap al nord, ens endinsem, a través d’un estret corriol, a un molt agradable i net bosc. Aquí la pujada es torna bastant exigent, però de seguida arribem al “collet de Coma de Fornos”. Aquí ja comencem a intuir les espectaculars vistes que ens trobarem més amunt. També abandonem el bosc i la verdor i continuem pujant, de manera encara més dura, al cim de La Carbassa (2738m). Veiem el cim allà mateix, a tocar, però encara faltarà una hora llarga de forta pujada. No hi ha neu, tot i que a uns 300m del cim una gran clapa ens permet trepitjar-la, i en el meu cas (qüestió de pes) fins i tot enfonsar-me fins els genolls.
El camí acaba desembocant en un preciós paratge conegut com “els Orris” on els cavalls corren amb llibertat. Un naixent riu dóna una imatge paradisíaca a l’esplanada.
Deixant enrere aquesta esplanada i dirigint-nos cap al nord, ens endinsem, a través d’un estret corriol, a un molt agradable i net bosc. Aquí la pujada es torna bastant exigent, però de seguida arribem al “collet de Coma de Fornos”. Aquí ja comencem a intuir les espectaculars vistes que ens trobarem més amunt. També abandonem el bosc i la verdor i continuem pujant, de manera encara més dura, al cim de La Carbassa (2738m). Veiem el cim allà mateix, a tocar, però encara faltarà una hora llarga de forta pujada. No hi ha neu, tot i que a uns 300m del cim una gran clapa ens permet trepitjar-la, i en el meu cas (qüestió de pes) fins i tot enfonsar-me fins els genolls.
Les vistes des d’aquest cim, simplement espectaculars. Al sud-oest la impressionant serralada del Cadí amenaçada per núvols que penjaven dels cims, al sud-est les muntanyes de Núria amb l’imponent Puigmal enfarinat i també amb núvols amenaçant. Al nord-oest les muntanyes amb més neu, destacant la Tossa Plana, la Tosseta de Valcivera i la Muga. I al nord-est el Puigpedrós nevat a la seva part més alta.
La baixada pel mateix camí (excepte una petita incursió pel bosc) va començar a mostrar-nos la realitat del desnivell acumulat i les dures pujades fetes. Els genolls notaven l’esforç.
Més de 7h (pensàvem fer-ne 5 o 6) i 19km amb un desnivell acumulat de gairebé 1300m. L'excursió no va ser, en definitiva, una cosa menor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada