Caminant per Vilada: El Serrat del Migdia

Dissabte vam tornar a reprendre l’activitat excursionista amb la colla de companys de la feina. Com sempre per aquesta època de l’any, sortida pel prepirineu sense gaires alçades, però molt maca quant al seu recorregut i paisatges.
En Pep ens va triar una sortida d’una durada d’unes 5-6 hores per la zona de Vilada, al Berguedà. El dia pintava amb possibilitats de pluja i els del temps van encertar-la, tot i que les pluges van ser molt febles.

La idea era sortir des de la zona del Pont del Climent, un lloc al que s’arriba per un camí que s’agafa a un parell de quilòmetres de Vilada (venint per la C-26 des de Borredà). L’objectiu fer una ruta circular assolint el cim del Serrat del Migdia (1.080m), després d’haver passat pel Cingle de la Por (1.039m). Vam començar a caminar al voltant de les 8:10h. La major part del camí el vam fer per dins de bosc, cosa que ens va permetre protegir-nos de la lleugera pluja. Molta humitat, però sempre és un gust poder caminar pels boscos humits amb molta vegetació. Reminiscències basques, imagino...

Pla de Sant Miquel de les Canals

El camí habitual, i més curt, per pujar al Serrat del Migdia (des d'on sortíem) era el que passa pel Portell de l'Ovellar, un pas tallat entre dues parets de roca, i s'enfila cap al Collet dels Pins. Nosaltres faríem aquesta ruta de baixada. Per pujar, i després de vorejar una ramificació del pantà de La Baells, vam enfilar un rierol (dels Colletons) que ens portaria a la font del mateix nom. A partir d'aquí el camí es faria més dur. Pujàvem per les canals de Sant Miquel fins arribar a un lloc idíl·lic: El Pla de Sant Miquel. Allà, amb la perspectiva del mas i de l'ermita de Sant Miquel de les Canals (i tot s'ha de dir, d'una torre d'alta tensió) ens vam aturar a esmorzar. Començaven a caure les primeres gotes de pluja. Magnífiques vistes dels Rasos de Peguera i la Serra d'Ensija (amb neu), el Cadí i el Pedraforca estaven amagats pels núvols.
D'aquí ens vam dirigir ja cap el Serrat del Migdia, però abans vam girar a la dreta i ens vam enfilar cap al Cingle de la Por. Por no en feia gaire, ni tan sols la pujada per roca, dreta però curta. Des de dalt, semblava que d'un simple salt podríem arribar al cim del Serrat del Migdia, que es trobava allà mateix.

A la dreta, el Cingle de la Por. A l'esquerra el Serrat del Migdia

Vam haver de recular el camí fet i després de passar pel collet dels Pins, vam començar la pujada al Serrat. Pujada similar a la precedent: dreta i amb roca. Només la humitat de la pedra la feia incòmoda.
Ja cap al final, un pas amb corda (no era necessària, però amb la roca molla s'agraïa) ens deixava pràcticament al cim. Magnífiques vistes dels Rasos, la Serra d'Ensija, Berga...
La baixada es va fer molt més curta. Vam recular fins al collet dels Pins, i d'allà vam tombar a l'esquerra, seguint el Torrent Fred, fins a passar pel Portell de l'Ovellar. Baixada ràpida i còmoda, només una mica complicada per l'estat relliscós d'alguns trams. A les 14h aproximadament arribàvem als cotxes. La excursió va ser realment maca, típica d'aquesta zona boscosa del Berguedà. Fer-la per la primavera o la tardor deu ser realment espectacular.

Ressenya gastronòmica
Ens vam aturar al bar-restaurant Comelles, a la sortida de Vilada direcció Berga. Tenia bona pinta i no va defraudar. De primer ens vam decantar de manera majoritària (jo inclòs) per unes patates emmascarades (patates xafades amb botifarra negra, típiques del Berguedà, tot i que també es poden menjar a molts llocs d'Osona). De segon va tenir molt èxit (l'aspecte era realment bo) el civet de senglar, tot i que jo em vaig decantar per un pollastre de pagès en salsa. De postres, patís de cafè. Tot realment bo. Amb begudes i cafè, vam sortir per uns 22€.