De Núria al Pic de l’Àliga

Diumenge per fi vam poder fer la sortida amb neu que portàvem dues setmanes endarrerint per qüestions meteorològiques: Núria.
Tot i que les previsions tampoc eren massa optimistes, va poder la impaciència, i la previsió de dissabte anunciant un matí amb probabilitat d’estones assolellades ens va decidir a arriscar-nos. Finalment, i al igual que en la darrera sortida hivernal, només ens vam apuntar en Ramon i jo.
Vam sortir de Vic a ¾ de 7 amb la intenció d’agafar un cremallera a Queralbs a les 7:50h. Molt poca gent pujant a aquesta hora. Poc abans d’1/4 de 9 érem a Núria i la perspectiva era bastant decebedora. Ens va rebre una lleugera nevada, vent i fred (-7,5º). Donades les circumstàncies vam decidir avançar l’esmorzar i fer-ho resguardats a la mateixa estació, la perspectiva a l’exterior no millorava.
Donat que ja érem a Núria vam decidir que, independentment del temps, donaríem un voltet per la zona. Ens vam decidir a anar cap al refugi i, des d’allà, intentar fer el Pic de l’Àliga (2.428m) o alguna cosa no gaire llunyana. Un cop acabat l’esmorzar vam començar a enfilar-nos per la zona de les pistes d’esquí direcció l’alberg. El temps semblava millorar i començaven a obrir-se clarianes. De moment, encara no ens vam calçar els grampons. Vam arribar, després d’alguna pujada molt dreta, a l’alberg on la gent que hi havia allotjada començava a treure el cap. El cel semblava obrir-se de manera definitiva i el sol feia acte de presència. Ens vam posar els grampons i vam enfilar les primeres rampes del Pic de l’Àliga. La neu, a pesar de les fortes ventades que ens havien anunciat que van haver-hi el dia anterior, no estava gens dura, i en alguna part ens enfonsàvem gairebé fins el genoll. Amb el dia ja clar les vistes eren fabuloses: un mar de boira al sud (Ripollès) i vistes nítides al l’est (Torreneules, Coma del Clot...) i oest (Puigmal, Pic de Segre...). Al nord es veien aparèixer nuvolades per darrera del Noufonts, Pic d’Eina... Els meteoròlegs acabarien encertant-la i totes aquestes nuvolades a la tarda cobririen la Vall de Núria i el Ripollès, deixant alguna nevada.
Animats per la bona climatologia i pel poc temps gastat, un cop fet el cim del Pic de l’Àliga ens vam decidir a anar una mica més enllà i, seguint la carena direcció nord, ens vam arribar fins el Pic de Rocs Blancs de Fontnegra (o Pic de la Pala, 2.475m).
El descens va ser molt ràpid. No només podríem agafar un cremallera anterior al previst, sinó que encara tindríem temps per donar un voltet per l’explanada del Santuari. La baixada no va ser tant tranquil·la com el camí d’anada, ara les pistes eren plenes d’esquiadors...
A les 13:30h agafàvem un cremallera (dels dos que van baixar) ple a vessar. A ¼ de 3 de la tarda ja érem entaulats a Queralbs, mentre començava una lleugera nevada.

Ressenya gastronòmica:


Vam dinar a Ca La Mari de Queralbs. Vam trucar des de Núria per a reservar puesto i ja ens van dir que no hi hauria cap problema, i no anaven desencaminats. Durant el dinar només dues taules de dues persones ocupades, i una era la nostra. El menú no era gaire variat, tres primers i tres segons, em vaig decidir per unes mongetes a la catalana de primer i per unes cuixes de pintada arrebossades de segon. De postres, músic amb ratafia. Tot molt bo, però les quantitats no eren excessives. El preu anava en consonància amb la zona turística (d’esquiadors) en que estàvem: 24€ amb cafè. Va estar bé, però no em quedarà gravat com un lloc de referència.