Aquest passat cap de setmana vam celebrar la 14a sortida de muntanya amb els companys de la feina, parelles incloses. Per a mi era la 3a sortida amb els anomenats "camalluents" i, com els anys precedents, va ser un cap de setmana ben divertit.
Enguany ens fallaven, respecte d'aquests darrers anys, l'Enric, en Quim i la Carme; però se'ns apuntaven l'Estibaliz i la Marta. Vam quedar, com ja és habitual, divendres al voltant de les 17h a l'àrea de servei de Gurb, a l'eix transversal. Finalment érem 12, repartits en 3 cotxes. El destí era el petit poble de Montesclado, al Pallars Sobirà, al que vam arribar al voltant de les 20:30h, després de fer la preceptiva cervesa a Tremp.
Ens allotjàvem a "Lo Paller d'en Roc", l'únic establiment del poble. Montesclado és un petit poble de la Vall Ferrera d'una vintena d'habitants penjat de la muntanya, just a sobre de Tírvia. S'hi arriba, venint des de Sort, per la C-13 desviant-nos a Llavorsí direcció Tírvia. Un cop entrem a Tírvia, hem d'agafar un camí en bastant mal estat que puja per l'esquerra. De seguida trobarem el cartell que ens indica que hem de desviar-nos a la dreta direcció Montesclado. Aquí, la carretera empitjora encara més. Si un dia hi pugeu en cotxe, heu de pensar que és un poble penjat de la ladera de la muntanya, per tant, el que podríem (amb molta generositat) anomenar carrers, tenen fortíssims desnivells. És una aventura aparcar, ja que no hi ha cap zona habilitada. Si tens sort, pots trobar algun forat entre alguna casa... Això sí, si el que es vol és estar a un lloc al mig de la natura sense sentir ni el més mínim soroll, aquest és el lloc ideal. A més, a "Lo Paller d'en Roc", un hostal obert fa uns 3 anys, es pot gaudir d'una estada genial. Però d'això en parlaré al final del post.
Vam arribar a Montesclado i just vam tenir temps de descarregar els cotxes i anar a sopar. En acabar de sopar vam sortir a donar un voltet i contemplar les estrelles. El cel era net de núvols i les estrelles semblaven tirar-se a sobre nostre.
Dissabte ens vam haver de llevar d'hora. El taxis 4X4 ens esperava a Espot a 2/4 de 7 del matí i, fins allà, teníem més de mitja hora de cotxe. Els 8 que faríem l'excursió vam baixar a esmorzar cap a 3/4 de 6 i 25 minuts més tard agafàvem els cotxes per anar a Espot, pel que vam arribar amb 10 minuts de retard. El 4X4 ens havia de portar fins el refugi Ernest Mallafré (1.950m), a l'estany de Sant Maurici, des d'on començaríem l'excursió.
Vam començar la pujada per l'orilla sud de l'estany de Sant Maurici deixant-ho sempre a la nostra dreta, a l'esquerra quedaven els imponents Encantats. Anàvem direcció el Portarró d'Espot (2.430m), on ens vam aturar a esmorzar. Als nostres peus, bastant més avall, teníem l'estany Llong, a la nostra dreta el pic del Portarró, i a l'esquerra l'Agulla del Portarró.
Un cop recuperades forces vam continuar camí baixant direcció l'estany Llong, però sense arribar-hi. De seguida vam girar a l'esquerra, direcció sud, rodejant i deixant sempre a la nostra esquerra l'Agulla del Portarró. Vam baixar gairebé 200m iniciant a continuació una lleugera pujada que ens va portar a tocar de la Bassa de les Granotes i l'estany Negre. A partir d'aquí la pujada es va fer molt més dura. Ja teníem a la vista el coll dels Gavatxos (2.667m) i el pic de Subenuix, però va costar arribar-hi.
Per aquesta part de camí es van començar a fer abundants les basses i els estanys, algunes de gran bellesa. Un cop vam passar pels estanys dels Gavatxos, vam iniciar la pujada final al coll del mateix nom. Aquí la pujada es va fer més dificultosa, donat que el camí va deixar pas a una gran masa de rocs per on s'havia d'intuir el camí. Al coll vam parar una estona per agafar forces i contemplar les espectaculars vistes: a una banda, el camí per a on havíem vingut amb els estanys que havíem passat (Gavatxos, Negre...). A l'altra banda, els fabulosos estanys de la Vall Fosca (Tort, Mariolo, Cubieso...). Un plaer per a la vista.
La cresta que ens havia de portar des del coll dels Gavatxos al peu del Subenuix es veia agrest i complicada. Tot i així, agafant-la lleugerament per l'esquerra no va ser gens difícil de fer. Al peu del Subenuix (2.951m) ens esperava una grimpada que, des d'aquí, semblava bastant més complicada. Finalment, va ser entretinguda i gens perillosa, sense cap pas dificultós. Només al cim, molt estret i format per blocs de roca, vam haver de vigilar una mica.
Durant tota la pujada, i sobre tot al cim, les vistes eren espectaculars. L'Aneto, amb molta neu, i el Vallibierna dominaven la vista cap a l'est.Vam desgrimpar la zona final del cim i, enlloc de tornar per la cresta cap al coll dels Gavatxos, vam girar a l'esquerra seguint la carena que porta al Pic dels Estanyets (2.891m). Al coll que separa tots dos pics (Subenuix i Estanyets) vam parar per dinar. El dia era esplèndid, però a aquella hora (15h) i a ple sol feia caloreta... Del coll havíem d'agafar la tartera que baixava direcció nord, cap els Estanys de Subenuix. La baixada era molt dreta però amb abundància de grava, pel que els peus es podien clavar bé. L'únic que s'havia de vigilar és en no fer baixar cap roc. A la que la baixada va anar avançant la grava es va anar transformant en rocs, cada vegada més grossos, que la complicaven molt. Aquesta part vam haver de fer-la bastant poc a poc, teníem a la vista els estanys de Subenuix però no semblaven arribar mai.
Finalment vam arribar als estanys i el camí es va fer molt més suportable. Tocava l'ombra i s'acabaven els rocs, a més, vam poder carregar les cantimplores d'una aigua freda i cristal·lina que baixava per un rierol.Dels estanys de Subenuix fins a la presa de l'estany de Sant Maurici, on havien d'agafar els taxis de tornada, el camí es va fer molt plàcid. El sol que es volia amagar darrera els encantats deixava una estampa idíl·lica sobre Sant Maurici. En total, unes 12h d'excursió amb uns paisatges esplendorosos i unes cerveses a Espot que feien oblidar la calor passada. L'alt pirineu i el Pallars tornaven a demostrar la seva grandiositat.
Ressenya gastronòmica
A diferència de l'any passat, el pic-nic que ens vam preparar per a la caminada de dissabte a Lo Paller va ser molt bo. A part, vam fer allà els esmorzars de dissabte i diumenge i els sopars de divendres i dissabte. Deixant de banda que no hi havia gaire varietat per a triar (de fet no hi havia cap, un primer i un segon) s'ha de dir que el menjar era molt i molt bo, i també molt abundant. Per a esmorzar un pastís casolà molt bo amb alguna altra pasta i abundància d'embotits, a més de sucs, cafè... Divendres vam sopar una fideuà molt bona i uns filets de porc amb salsa i poma. Costava acabar-s'ho. Dissabte vam sopar una crema de carbassa i un pollastre (de pagès) amb prunes també boníssims. Amb els postres sí que hi havia més varietat, i la major part eren casolans. S'ha de dir que el tracte per part dels propietaris va ser exquisit, com si estiguéssim a casa. Diumenge ens va costar una mica trobar lloc (vam trucar a un parell), però seguint la recomanació dels mateixos propietaris de Lo Paller vam anar al restaurant del Roch Hotel d'Altron. I la recomanació no podia haver estat millor. Tots els plats de la carta tenien una pinta boníssima (fins i tot alguna 'novetat' com el cangur o el bisó). Jo, després de molt rumiar-m'ho, em vaig decantar per unes pintes (mongetes vermelles) amb xoricet i un ternasco amb prunes. Espectacular! Pels postres la majoria vam coincidir: Filiberto! Postre a base de gelat de nata, iogurt i grosella. Una altra meravella del Pallars...
1 comentari:
Hola!!
Molt bona ruta, molt bonica i amb unes vistes impressionants.
M'agradaria poder fer el tram que va des de l'Estany de St. Maurici fins als Estanys dels Gavatxos, per en una posterior ruta creuar la collada dels Gavatxos fins a la Vall Fosca.
Què tal està el tros des del Portarró d'Espot fins als Estanys dels Gavatxos, molta pedra, pendent...?
Publica un comentari a l'entrada