I aquest cap de setmana, després de les precipitacions en forma de neu caigudes els darrers dies i les previsions de temps estable anunciat, vam decidir fer la primera sortida amb neu. En un primer moment, vam pensar en la Tossa Plana de Lles. Però s’havien anunciat fortes nevades per dimecres, i com que la temperatura encara no era massa baixa, vam pensar que hi hauria massa neu i massa tova, i no teníem intenció d’anar amb raquetes...
Així que vam canviar d’opinió i varem decidir-nos per la zona de Vallter 2000 / Ulldeter. Al final les nevades no van ser tan abundants, i el patiment va ser per si trobaríem o no neu. A més, les previsions anunciàvem vents de fins a 80 km/h per la zona.
Vam sortir dissabte a les 7:45. Se’ns va apuntar una de les valentes de la colla, la Fina. C-17 direcció Ripoll, i després Camprodon i Setcases. En principi patíem ja que no es veia la neu, a 2/4 de 10 ja érem a puesto. De Setcases en amunt, el vent es feia present de maneta més que notable, va fer molta mandra baixar del cotxe... Al Gra de Fajol es veia neu en abundància. Ben abrigats vam començar a caminar. La idea era passar pel refugi d’Ulldeter (2.221m), el coll de la Marrana (2.510m) i pujar a Bastiments (2.881m), però només baixar del cotxe vam comprovar que no arribaríem a Bastiments, el vent era fortíssim. Vam agafar el camí cap el refugi i allà ja decidiríem fins on podríem continuar. A més, de seguida va aparèixer la neu, dura i barrejada amb roca. Dubtes, ens posem ja els grampons? Com que vèiem que la gent que baixava els portava vam decidir posar-nos-els. Va ser una bona elecció.
De la carretera al refugi no hi ha més de mitja hora. La primera part amb estones de bosc que ens protegia una mica del vent. A la que el bosc es va acabar, el torb ens tirava la neu a sobre amb força. Vam arribar al refugi amb poques esperances de poder caminar gaire més... Vam ser pràctics i vam decidir esmorzar a l’escalfor del refugi, fora el torb feia córrer la neu de maneta tempestuosa.
pujant direcció el Coll de la Marrana, amb el torb bufant
Com qui no vol la cosa vam anar pujant les dures rampes fins el coll de la Marrana. Al coll el vent picava amb renovades forces, tot i així vam poder estar una estona. De fet, va costar baixar perquè el vent no ens deixava caminar. Quan vam aconseguir-ho arribava un nombrós grup d’excursionistes. Portàvem ja més de 5 minuts baixant i el grup encara no havia arribar al coll, continuaven ajupits i/o estirats a terra resistint el vent. Els darrers 25m d’ascensió se’ls van fer llargs...
La baixada era perillosa, molt dreta i amb la neu molt dura. Però els grampons són un gran invent i en cap moment vam haver de patir. El Gra de Fajol, que teníem just a sobre, nevat estava imponent. Bastiments, amb molta neu i cobert per la boira, semblava una muntanya de digna de l’Himalaya.
La baixada va ser ràpida. Alguna parada per a protegir-nos del vent i fet fotos. Grampons pràcticament fins el cotxe (2.100m).
L’experiència més que positiva. Va ser realment divertida la sortida hivernal, i els paisatges són infinitament més macos. Ja vam estar a Bastiments pel juliol de 2007 i les vistes no són comparables. Ja pensem on anar per la propera...
Ressenya gastronòmica
Lloc ja conegut de la ja assenyalada pujada a Bastiments de 2007, la Fonda Pastoret de Vilallonga de Ter. Anàvem a tir fix.
Menjar casolà i de cassola. De primer vam coincidir tots tres: sopa de pasta. De segon vaig menjar una més que acceptable vedella guisada amb bolets. De postres vam tornar a coincidir, iogurt casolà. Els preus per la zona no solen ser barats. En aquest lloc, la relació qualitat/preu és bastant bona (15-20€, amb cafè inclòs).
Encara tornarem aquest hivern...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada