Seguint els passos dels bandolers

Tal i com anticipava al post precedent, dissabte vaig començar la temporada excursionista. Senzilla i tranquil·la excursió per les Guilleries seguint la ressenya del web “rutes” de TV3 (veure ressenya). Com dic, la sortida proposada era senzilla ja que el que buscàvem era desentumir les cames després de més de 3 mesos sense excursions.

Vam agafar una pista d’uns 10 km que surt de l’ermita de Castanyet a Sta. Coloma de Farners i que ens va deixar al que seria punt d’inici i acabament de l’excursió: l’Espinau. Una agradable caminada pels que van ser dominis del mític bandoler Joan Sala “Serrallonga”.

Potser no era la millor època per fer aquesta sortida ja que les sempre espectaculars Guilleries cobren el seu màxim esplendor d’aquí un parell de mesos (a la primavera) i a la tardor. A més, vam comprovar els estralls que la persistent sequera està fent al país. Tot i així, poder passejar per indrets tant carregats d’història i d’històries va ser un autèntic luxe. El meravellós i impressionant roure de can Iglésies que marca el camí, a través del bosc (únic moment en que s’ha de deixar les pistes i afrontar una lleugeríssima dificultat), per arribar a l’ermita de la “Santa Creu d’Horta”. Aquí, qui vulgui pot fer nit. L’estrès és una paraula que no existeix. A l’ermita hi ha un petit cementiri on descansen les restes dels antics residents dels masos de la zona.

el Subirà

Un cop vam deixar aquest agradable paratge, vam enfilar una pista que ens havia de portar al mas segurament més històric i bonic de la zona: el Subirà. Faltant un parell de kilòmetres un lleugera pluja va fer acte de presència, aquest fet ens va servir d’excusa per a decidir-nos a esmorzar entaulats. Gran decisió, la Taverna del Subirà, al mateix mas, és un lloc que ha viscut trobades de caminants, bandolers o treballadors del bosc des d’èpoques immemorials. Un dels pocs masos que es manté en mans de la mateixa família des de fa més de set segles.

Vam continuar la marxa amb forces renovades i de seguida vam comprovar com la pista s’enfilava de manera ara ja una mica més pronunciada (però sense cap dificultat). Vam aturar-nos al fabulós Pou de Glas a mig camí entre el mas del Subirà i la fàbrica d’aigua del mateix nom.

Ja de baixada, vam parar a l’ermita del Padró. Allà vam comprovar que hi ha vocació de continuar el negoci de l’alzina, ja que havia un bon grapat d’elles plantades al pla de l’ermita. D’allà, tornada cap a l’hostal de l’Espinau, punt d’inici de l’excursió i acollidor restaurant on vam gaudir d’un magnífic dinar i on, com sempre, vam comentar l’excursió i tots els temes que se’ns vam passar pel cap en una agradable i llarga tertúlia al caliu d’una bona llar de foc.

En total 11 km amb un desnivell acumulat de només 300 metres, fàcil de fer per a tothom, i al que l’agradi la bicicleta, també pot fer la sortida (ruta molt similar) en BTT. Us recomano que porteu un bon plànol, ja que tot i caminar bàsicament per pistes, us trobareu contínuament amb cruïlles (exemple de la dificultat d’atrapar un bandoler bon coneixedor dels camins). Si també comenceu l’excursió des de l’Espinau, allà us donaran tota la informació necessària (obren a les 9h).

També hi ha la possibilitat de fer l’anomenada “ruta de les ermites”. Es necessiten 3 dies, però si us agrada caminar, el bosc, el romànic i la història apunteu aquesta ruta.

Ah! Les maleïdes angines són un mal record del passat.