Els taxis ens van deixar a la porta de la posada, i com sol ser habitual, en Tomàs i servidor vam afanyar-nos per tal d'evitar la relaxació del personal i anar a fer la merescuda cervesa. Així doncs, just vam pujar a l'habitació a deixar la motxilla i sense encantar-nos vam baixar en busca de l'apreciada recompensa, ara ja amb la part del grup que no havia anat a caminar.
Després de donar bon compte de les cerveses, una bona dutxa i encara, abans de sopar, vam tenir temps de sortir a donar un vol. Vam aprofitar per menjar un parell de pintxos i fer una altra cervesa a un bar tipus basc. La pluja, que no havia parat, va agafar forces renovades en sortir del bar. De fet, ens van comentar que a Esterri va estar plovent des de les 14h, un parell d'hores abans que a la muntanya.
El sopar va ser bo: pastis de carbassó, tall de bou amb salsa de ceps i gelat de vegetals. Però la lentitud a l'hora de demanar els plats i servir-los anava a pitjor. Havent sopat, encara ens vam animar a donar un altre vol.
Diumenge el dia es va aixecar amb un temps fabulós, sol i fresqueta després de les pluges dels dies precedents. Els núvols d'humitat, enganxats a les muntanyes, donaven al dia un aire bonic.
Com sempre, el diumenge l'aprofitem per visitar algun indret per la zona. Enguany la idea era visitar una curiosa serradora hidràulica a Alós d'Isil. No vam poder fer la visita per dins ja que diumenge no era oberta al públic, però vam fer un voltet per fora i vam aprofitar per visitar aquest poblet. De baixada, vam parar a veure l'església, amb cementiri, de Joan d'Isil.
D'aquí, i agafant una carretera que surt a l'alçada de València d'Àneu, vam anar a Son, des de on es pot gaudir d'una vista privilegiada, des de les alçades, d'Esterri d'Àneu. Vam visitar la seva església que permetia (per 1€) l'accés, gràcies a unes empinades escales metàl·liques, al seu campanar. Les vistes des d'aquí eren molt bones.
Son
El dinar el faríem a Baro, pocs quilòmetres més avall de Sort, a la fonda Farré, lloc del que teníem bones referències (en realitat, de les 3 fondes de Baro teníem bones referències). Abans, vam parar a fer un vermutet a Rialp. El dia era realment calorós.
Ressenya gastronòmica
La Fonda Farré no ens va defraudar. Tot i que els plats de la carta tenien una pinta boníssima, ens vam decantar per un menú de 16€ (IVA inclòs, i en diumenge) que va resultar genial. De primer vam triar per aclaparadora majoria una coca amb 3 tipus de tonyina (amb oli, cuita i crua) amb 3 tipus de ceba (crua, cuita i confitada). Molt, molt bo! De segon, va haver-hi més varietat, i tot i la gran pinta que tenia la vedella guisada amb bolets, em vaig decantar per un molt bon ternasco. De postres, trufes amb nata.
De tornada, vam parar a fer una cervesa a Ponts, l'airet cridava a estar-se molta més estona, i cap a les 9 del vespre arribàvem a Vic.
Relacionat:
Cap de setmana muntanyenc per les valls d'Àneu (I)
Cap de setmana muntanyenc per les valls d'Àneu (II)
