Dissabte passat vam tornar a la nostra muntanya "fetitxe". Ja vam estar el maig de 2008, mentre entrenàvem per anar a l'Aneto. I l'octubre del mateix any, per a completar la caminada que no vam poder fer la primera vegada.
Ara hi vam tornar per a entrenar de cara a la sortida que tenim preparada el cap de setmana del 9-10 de juny, a una altra muntanya que no vam poder pujar el seu dia: Posets (3.375m).
La pujada a Penyes Altes (2.279m) des de Gréixer té un desnivell de prop de 1.300m, sense gairebé descans. Un gran entrenament en desnivell i duresa. Com diem en to de broma: qui passa l'entrenament de Penyes Altes, puja a on sigui...
Gréixer
Sobre la pujada no explicaré molta cosa. Em remeto als post que vaig fer en el seu dia. Només tornar a remarcar l'exuberància verda i humida de la zona i del bosc pel que es puja. La pujada se'm va fer dura. Porto uns dies notant la meva, no curada del tot, al·lergia al pol·len i en el tram final, entre això i la gran humitat i xafogor, em va costar respirar una mica.
De les tres pujades a Penyes Altes aquesta va ser, sens dubte, de la que millors vistes vam poder gaudir, tot i que les boires començaven a fer acte de presència.
La idea era, i va ser, baixar a dinar, pel coll de Moixeró (2.045m) i de Dental (1.970m), al refugi de Sant Jordi (1.570m). La baixada, des de coll de Dental era una mica complicada (perdedora), però la vam fer sense gaires dificultats, seguint un corriol. El problema va ser que les previsions meteorològiques s'anaven complint i, en el tram final, va caure algun ruixat aïllat.
Mentre dinàvem, la tempesta se'ns va tirar a sobre i, des de la finestra del refugi, veiem com la calamarsa i els llampecs invadien l'exterior. Vam fer una mica de sobretaula esperant una millora de temps que va acabar arribant, però no de manera molt significativa.
La baixada des del refugi de Sant Jordi fins a Ca Cerdanyola, a on havíem deixat un dels cotxes, simplement espectacular. Ni la pluja, que no ens va abandonar durant tot el camí, va fer desmerèixer ni una mica aquesta ruta, coneguda com "dels Empedrats".
Primer seguint el "torrent de Pendís" i després el "torrent de la Font del Faig" per una estret congost, seguint el curs del torrent, el camí em va entusiasmar. Aigua baixant en cascades, frondositat, trons sonant en la llunyania. Simplement meravellós.
Us recomano que feu aquesta ruta quan hi hagi plogut i quedareu molt positivament sorpresos.
A les 19h arribàvem als cotxes. Una cervesa a Bagà i, bastant cansats, cap a casa. Què maca és la zona del Moixeró en primavera!
Ressenya Gastronòmica
Tal i com he assenyalat. Vam dinar al refugi de Sant Jordi. Menjar ultra-senzill i ultra-bo. Una amanida "mixta" de primer i una "fideuà" de segon. De postres pastissos casolans: de formatge, que va ser el que vaig triar o de poma.
Quantitats adequades per a caminants que arriben amb gana. I, sobre tot la fideuà, magnífica. Amb un vi molt decent (tot i ser Penedès i no Montsant/Priorat), cafè, etc... uns 16€. Molt i molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada