dissabte, 23 de juny de 2012

Buscant les fonts del Segre


Bona sortida per la Catalunya Nord per anar a buscar les Fonts del riu Segre, que neix precisament al vesant nord del Puigmal.
Com que l'aproximació en cotxe és llarga des de Vic, vam haver de sortir d'hora. La calor feia prudent començar a caminar abans que escalfés de valent.
El lloc d'inici no té gaire pèrdua. De Puigcerdà cap a Guingueta d'Ix (Bourg Madame) i d'aquí direcció Sallagosa. Passat aquest poble, s'ha d'agafar la desviació de la dreta direcció Llo. És un lloc concorregut, ja que en aquest petit poble hi ha un conegut balneari d'aigües termals. També hi ha un recorregut per vies ferrades.
Precisament al final del balneari es deixa el cotxe per a iniciar la caminada (1390m). La carretera segueix encara durant 4/5 quilòmetres més, però només es permet el pas als pagesos de la contrada. Això va provocar que l'excursió s'allargues gairebé 10km més, i més de 2h més del previst.

Aquest primer tram per pista transcorre per les magnífiques Gorgues del Segre. Tot aquest tram de pista és suau i té l'atractiu de seguir la vora del riu. En un d'aquests marges del riu vam parar per a fer un mossec.
A partir d'aquí, la pujada es va començar a fer més evident. En arribar al refugi de la Culassa (1833m) ens vam trobar la primera pujada seriosa, primer per un prat i després per dins de bosc.


El camí va continuar fent ziga-zagues per dins del bosc fins que vam arribar a una clariana. Arribàvem als Collets (2105m). Des d'aquí el camí "oficial" segueix recte, direcció el coll de Finestrelles, però nosaltres vam girar lleugerament a la dreta. El camí és difícil de seguir, ja que no està gaire marcat però, donat que estem en un indret bastant obert, no és molt complicat orientar-se.


Tot i la intensa calor del dia, en aquesta zona i a aquestes alçades, corre airet i la temperatura és excel·lent. Vistes magnífiques al nord on encara s'aprecia neu (Puigpedrós, Carlit, Canigó...). Després d'una estona més caminant, arribem a una esplanada. Comença a veure's per tot arreu l'aigua que vessa del terra. Veiem que som a prop. Més per intuïció que per la presència de marques trobem la Font del Segre (2.396m). L'aigua surt fresca. Reomplim cantimplores i descansem una estona.



Vam iniciar la tornada pel "camí normal". Això en feia enfilar-nos encara uns quants metres (2450m aprox) per a iniciar un descens molt pronunciat seguint el rec de la Font Blanca. Vam agrair haver agafat el camí alternatiu de pujada, per aquesta ruta la pujada hagués estat molt més exigent. Va tenir l'avantatja que vam perdre alçada de manera molt i molt ràpida.




Un cop arribats als Collets, el camí de tornada va ser el mateix que el de pujada. La calor es va començar a accentuar i vam parar a dinar al mateix lloc a on havíem esmorzat. A l'ombra i vora el riu s'estava fresquet. Un cop dinats, feia mandra haver de reprendre la marxa, ja només per pista.
Finalment, i degut al fet d'haver de fer els quilòmetres extres de pista, el que havia de ser una petita excursió matinal, es va acabar convertint en una senyora sortida de més de 20km i gairebé 1.200m de desnivell acumulat.

Cap comentari: