Boira a la Mola de Colldejou

Feia molts dies que tenia abandonat l'entretingut i saludable hàbit de recórrer a peu les muntanyes i camins dels Països Catalans. Masses ocupacions i pocs dies.

Aquest dissabte, però, vam reprendre l'activitat excursionista en companyia dels veterans caminadors de la feina, i d'algun company més que es va afegir. Al igual que l'any passat, vam escollir un dels indrets menys transitats, tot i la seva gran bellesa, del país: la zona del Priorat-Montsant.Ens vam haver de llevar d'hora, anar fins allà baix és el que té, per poder sortir a les 6h. Finalment ens va fallar una caminadora, però tot i així vam ser 11 de colla. El destí, la Torre de Fontaubella, un petit poble del Priorat que es troba a la carretera que va de Mont-roig del Camp (Baix Camp) a Falset, a uns 6 o 7 km de la capital del Priorat. Des d'allà havíem de pujar a la Mola de Colldejou, fent un tram final per una canal amb una miqueta de grimpada. Baixant per l'autopista, i ja a l'alçada de Tarragona, vam comprovar que, tot i que es compliria la previsió d'absència de pluges, l'espessa broma instal·lada al litoral dificultaria la visibilitat. Un dels al·licients de l'excursió consistia en poder gaudir de les meravelloses vistes del litoral des de l'explanada de 'la Mola' (podeu comprovar-ho aquí). Les fotos que havíem pogut veure ens havien posat les dents llargues, i així se'ns vam quedar. La boira, de seguida que vam començar la pujada, es va fer present. Estava instal·lada a la costa i el vent de llevant l'empenyia cap a aquestes muntanyes, quedant enganxada en les mateixes. Poca visibilitat cap a l'oest i nul·la cap a l'est. Les vistes des de la canal, que ens obria pas a través de la paret de 'la Mola', eren inexistents. Una pena, perquè havien de ser espectaculars. Vam fer una aturada per a esmorzar just quan vam acabar de pujar la canal, una gran balconada sobre tota la zona del Priorat (oest) des de la que només es veien núvols (una sort pels que potser patien de vertigen).

De fet, vam esmorzar pràcticament a sobre de 'la Mola'. En acabar, vam accedir a l'explanada que forma aquesta massa rocosa i allà sí que ens vam trobar ben be al mig de la boira. El vent de llevant ens la tirava a sobre provocant que acabéssim molls com si hagués estat plovent, i nosaltres amb por a la canícula tarragonina... Les bromes que fèiem sobre si arribaríem a veure Mallorca van quedar en això, bromes. Allà on havia de veure's el mar mediterrani, només hi havia un mar de boira.

castell del Moro, dalt de 'la Mola'

Vam fer una mica el ronso aviam si aixecava la boira, però sent l'hora que era (passades ja les 11h), i donada l'espessor de la mateixa, van decidir, una mica decebuts, iniciar la baixada. De seguida, vam arribar a la 'Cova de la Mola' que era parada gairebé obligada. En teoria, travessant aquesta cova (d'uns 60m) vas a sortir a una balconada de la muntanya sobre el mar. La cova era molt humida i estreta i finalment 8 dels 11 que anàvem vam entrar, carregats de frontals i llanternes a fer una mica d'aventura espeleològica. Vam haver de vigilar amb les relliscades i els caps, donat que havia alguna zona més baixa. L'únic perill, un forat a terra de mig metre de diàmetre. A l'interior, absència total de llum, i lent caminar. Finalment vam arribar a la sortida, o almenys això vam intuir ja que es notava molt aire, i vam patir una altre petita decepció: la cova s'estrenyia tant que no era possible passar. Vam enviar d'avançadilla al membre més prim del grup, però res de res. Potser arrossegant-se si que es podia passar... no ho vam intentar, perquè ja sabíem que tampoc haguessin pogut veure gran cosa.

la Mola de Colldejou, amb la boira present

Vam reprendre la baixada que ens havia de portar al coll Roig (entre els pobles de Colldejou i la Torre de Fontaubella). Per allà passa la carretera que ve de Mont-roig i Colldejou, al coll es passa a tocar dels abundants molins del parc eòlic que segueix la carena. Ens vam tornar a endinsar al bosc i des d'allà en poca estona vam tornar a ser a la Torre de Fontaubella.

Ressenya gastronòmica
En Ramon sol anar a veure el Ral·li Catalunya i s'allotja a Marçà i coneix llocs per dinar allà mateix. La setmana passada, tornant amb la família del càmping de Mot-roig i com que volia anar a comprar vi i oli a la Cooperativa de Falset-Marsà, vam parar a dinar al Celler la Miloquera, tipus brasseria molt agradable i a un preu bastant decent. Aquesta vegada, vam decidir-nos pel restaurant Les Agulles, a la mateixa estació de tren de Marçà. Aquí la carta és més variada, però també puja una mica més de preu. De primer, vaig triar una coca de verdures i gambes, i de segon, a pesar d'uns arrossos que van triomfar entre la colla, i que em feien dentetes, vaig triar braó de porc. La abundància dels segons plats compensava de sobres la mida dels primers (una mica petits pel meu gust). No cal dir, que un dels al·licients de la gastronomia de la zona, el vi, no va faltar. Sóc un 'fan' del vi del Priorat i Montsant i poder gaudir-ho com a vi de la casa és un luxe. De postres, una pastís Tatin amb gelat que va completar magníficament un bon menú. Sempre és un plaer gaudir de la gastronomia de l'interior de Tarragona i terres de l'Ebre.