Vall de Boí i Besiberri Sud (II). Baixada per l'Estany de Besiberri

De baixada del cim, i com sol ser habitual (i més si hi ha molta roca) em vaig quedar enrere. Això en va evitar pujar el Pic Avellaner (2.983m) amb el Ramon, Joan i Jordi.
La baixada des del Coll Avellaner (2.885m) la fèiem pel cantó nord, direcció l'Estany de Besiberri i el túnel de Vielha. Ja ens havien avisat que seria una baixada molt dura, amb molt desnivell i molts rocs. Temíem la primera part, la del Coll, però agafant-la pel cantó bo (a la dreta del Coll) va ser de molt bon fer.
Un cop passada aquesta part, va venir el que per mi va ser més dur: més d'una hora saltant blocs de granit. Els genolls em van quedar destrossats.

caminant en un mar de rocs...

Després del patiment vam parar a dinar (2.600m). Des d'on dinàvem vèiem el petit refugi Nou de Besiberri (2.240m) i l'Estanyet (2.171m). La baixada, molt dreta, se'm va fer llarga. Els blocs de granit em van castigar molt les cames i ja portàvem més de 9h caminant. Vam fer una petita parada al refugi i vam continuar avall entrant en una part bastant planera.
A l'entrada a l'Estany de Besiberri (2.001m) vam descalçar-nos i vam ficar el dolorits peus a l'aigua freda. Vam estar més de 15minuts recuperant forces. El camí continuava, però no perdíem alçada, ara bordejàvem l'Estany de Besiberri per la seva banda esquerra. Un cop passat l'Estany vam afrontar la baixada final, pel Barranc de Besiberri. Una baixada molt dreta (en definitiva havíem de perdre 500m d'alçada), però feta per un corriol de sorra i vegetació, que després del que havíam passat per aquells pedregats, era més que superable.

la baixada des de l'Estany de Besiberri

5 minuts abans de les 20h arribàvem al cotxe. Gairebé 13h d'excursió, 1.800m de desnivell acumulat en 15,5km. Sens dubte, de les més fortes que hem fet mai... Tot i així, en Joan i en Jordi, dos boletaires de renom, van tenir temps d'agafar un quilet de ceps a la part final de la baixada. Més tard, consultat el xicot de l'hostal sobre la qualitat dels bolets (que oferien serioses dubtes), va resultar que eren tòxics. En fi, així és el sofert món del boletaire...
Van deixar la colla a l'hostal i en Ramon i jo vam anar a Caldes a buscar el seu cotxe, que havíem deixat al matí. Després de la dutxa, cansats però molt i molt satisfets per l'excursió, el sopar va saber a glòria.

Sant Climent de Taüll

Diumenge, i davant la bona perspectiva boletaire, algú havia tingut la idea de fer-nos anar a buscar bolets. La bossa plena de presumptes ceps tòxics que vam portar a analitzar a l'hostal, va fer que aquesta idea perdés força envers, la molt més assenyada, de fer alguna cosa tranquil·la com visitar alguna de les excel·lents esglésies romàniques de la vall. La d'Erill ja l'havíem vista, així que vam decantar-nos per una de les més famoses de la zona, la de Sant Climent de Taüll, que vam visitar amb guia i tot. Un cop donat un vol per Taüll, vam iniciar la tornada, aturant-nos a dinar a una fonda del Pont de Suert.

Vam continuar baixada per la N-260 en lloc de la N-230 per la que havíem vingut. Aquesta carretera porta a Senterada pels ports de Viu de Llevata i Perves. De Senterada vam tirar direcció Tremp, però aquí, en lloc d'anar per la ruta habitual de Ponts i Calaf, vam provar altra d'alternativa seguint els pantans de Terradets i Camarasa, direcció Balaguer. De Balaguer vam agafar la C-53, direcció Tàrrega (parant a Bellcaire d'Urgell a fer la cervesa) i d'aquí, ja directes cap a casa, primer per la N-II i després per l'Eix.
Gran cap de setmana!!!

Vall de Boí i Besiberri Sud (I). Pujada per Caldes de Boí

Tal i com anunciava la passada setmana en aquesta bitàcora, enguany el grupet d'excursionistes que, amb el temps, hem anat formant una colla d'amics de Sant Feliu Sasserra i Vic s'havia plantejat com a objectiu de la II sortida que fèiem de cap de setmana sencer (la primera va ser pel juny de l'any passat a l'Aneto) la pujada al Besiberri Sud (3.017m).
Com si la pujada no fos prou dura, el nostre sherpa particular, Ramon, ens va preparar una ruta diferent que va dificultar l'excursió, però que ens va permetre gaudir de les dues rutes habituals per fer aquesta muntanya. La idea era pujar des de Caldes de Boí i baixar pel cantó del túnel de Vielha.

Erill la Vall

Vam agafar el campament base a l'Hostal l'Aüt al petit poble d'Erill la Vall, a la mateixa Vall de Boí. Vam marxar divendres, en plegar de la feina. De Vic jo sol, però havíem quedat amb els 5 santfeliuencs que venien (Ramon, Marta, Joan, Tina i Jordi) a la sortida de l'Eix d'Avinyó, allà ens vam repartir als cotxes. Per pujar a la Vall de Boí vam triar la ruta més còmoda: eix fins a Cervera i N-II fins a Lleida, on ens vam desviar per agafar la N-230 direcció Alfarràs, Benabarre i el Pont de Suert. Com fem habitualment quan pugem per aquesta zona, vam parar a fer la cervesa a un bar de carretera a Castillonroy (entre Alfarràs i Baélls).
Un cop passat el Pont de Suert, vam haver de deixar en Joan i en Jordi al desviament que porta a la Vall de Boí. Ells vam haver d'arribar a Erill fent dit, la resta havíem d'anar a deixar un cotxe a la boca sud del túnel de Vielha (prop del refugi de Conangles), ja que els punts d'inici i final de l'excursió estaven molt allunyats. Com que el meu pot portar fins a 7 persones, el vam deixar i vam tornar a l'hostal els altres 4 amb en Ramon. En Jordi i en Joan no van haver d'esperar gaire perquè els portessin fins a Erill.
L'hostal l'Aüt estava molt bé, a tocar (25m) de l'església romànica de Santa Eulàlia d'Erill. Les habitacions correctes i el sopar (teníem mitja pensió) també. Ens vam instal·lar, vam sopar i, tot i la fresca, vam tenir temps encara de sortir a donar un vol.

Dissabte ens vam llevar a les 6h. A l'hostal ens havien deixat uns termos amb cafè, fruita i pastes. A 2/4 de 7 agafàvem el cotxe cap a Caldes.

Passaven poc més de 5 minuts de les 7 i començàvem a caminar, la temperatura fresca i encara bastant foscor. Sortíem de poc més de 1.500m i ràpidament vam començar a guanyar desnivell. Seguint l'anomenat Barranc de Llubriqueto vam arribar al Pla de la Cabana (2.001m). Aquí vam fer una petita parada i travessant el riu vam deixar enrere les darreres zones arbrades i verdes que veuríem en una bona estona. Iniciàvem novament la pujada cap els estanys de Gémena, a sobre de l'Estany Gémena de Dalt (a uns 2.350m) vam fer una parada per esmorzar.

El camí continuava pujant direcció nord, ara cap els Estanys Gelats (2.522m). Vam trobar una bifurcació i vam agafar el camí més complicat. El més senzill baixava una mica per després anar bordejant un dels estanys i enfilar-se direcció el Coll Avellaner (2.885m); el que vam agafar nosaltres deixava els estanys a baix i s'enfilava de manera continuada pel mig de rocs que s'havien d'anar saltant. Molt més pesat.

Un cop passada aquesta part, va començar la pujada definitiva al Coll Avellaner, que separa el Pic Avellaner (2.983m) del Besiberri Sud (3.017m). La pujada, molt recta, s'ha d'agafar per la part esquerra. D'aquesta manera s'evita pujar per la tartera-canal del mig que sempre és més complicat. Aquí, cadascú va pujar com va poder, seguint fites i amb el Coll a l'horitzó. Un petit desvio que vam agafar la Marta i jo per l'esquerra per evitar una gran roca (els altres el van agafar per la dreta), ens va permetre tenir la primera gran visió de l'Aneto (3.404m), amb poca neu i a tocar. La pujada no s'acabava, però l'entrenament de la setmana anterior va ser bo i vam poder superar el gran desnivell sense grans patiments.
Vam fer una parada al Coll Avellaner (2.885m), i de seguit vam enfilar la paret de roques que ens separava del Besiberri Sud. Al cim arribàvem a les 13h, 6 després d'haver sortit. Les vistes espectaculars: a l'oest (a darrera del Pic Avellaner) destacaven els massís de l'Aneto i la zona del Valhiverna; a l'est, i lluny, el Mont-roig (2.847m) que vam fer l'agost, el Comapedrosa (2.942m) que vam fer la setmana passada i la Pica d'Estats (3.143m); al sud i separat per una petita cresta, el Comaloforno (3.033m); i al nord, el Besiberri del Mig (2.977m) i el Besiberri Nord (3.015m). Fenomenal.

Comapedrosa, un mur

El cap de setmana vinent tenim preparada una sortida muntanyenca a la Vall de Boí. L'objectiu marcat és pujar el Besiberri Sud (3.017m), un pedregar considerable. Molta gent fa la pujada partida en dos dies, però nosaltres que som més xulos que ningú la farem en una jornada.
Donat el que ens espera, vam decidir fer un "entreno" de nivell per tal de calibrar forces. No sé si el que vam fer va ser calibrar forces o bé gastar-les (en el meu cas, això segur). El cas és que vam triar per prendre contacte amb l'alta (i dura) muntanya el Comapedrosa (2.942m), la muntanya més alta d'Andorra.
Em van fallar les dues companyes osonenques amb les que havia de fer el trajecte fins a trobar-nos amb els santfeliuencs al punt habitual quan pugem per l'eix del Llobregat, la sortida de Prats-Gironella, així doncs, a les 5h del matí (potser seria millor dir, matinada) vaig marxar sol cap a trobar-me amb els 5 santfeliuencs que venien pel Lluçanès. Ramon va passar al meu cotxe i vam continuar direcció Andorra, primer La Massana i després Arinsal, punt de partida. A 3/4 de 8 ja teníem les botes calçades i iniciàvem la marxa.

Sortíem de 1.570m i havíem de caminar poc més de 6km per a fer el cim a 2.942. Això suposava fer prop de 1.400m de desnivell en molt poca distància, i aviat vam comprovar què suposaria això. No portava caminant ni mitja hora i vaig trencar un dels bastons, això també m'ho trobaria més tard...
El camí transcorria en un principi, seguint el GR-11, entre zones d'arbres i rierols, tot i així el desnivell era molt fort i evident. Quan vam parar per a esmorzar, a l'alçada del refugi de Comapedrosa, portava ja molt cansament acumulat a sobre. En part per la manca de forma física (l'estiu de poca activitat muntanyenca es va fer notar) i en part perquè, com qui no vol la cosa, ja havíem fet un desnivell de prop de 700m (2.223m). L'esmorzar se'm va posar bé i vaig recuperar forces. Des d'on vam esmorzar la vista de la vall era fabulosa, quasi idíl·lica, la muntanya de roca vermellosa que ens esperava a darrera, no. Vam travessar la vall i vam començar a enfilar-nos per la zona rocosa seguint encara el GR-11. En poca estona ja havíem fet 400m més de desnivell, em trobava prou bé i ens vam aturar un moment a l'alçada de les Basses d'Estany Negre (2.600m).

Part final de la pujada

Aquí és on s'ha de deixar el GR-11 i, seguint unes marques grogues, comença la pujada final. Pura roca. La pujada duríssima, igual que durant tot el camí, però a mi m'ho va semblar més. Les forces em van anar abandonant i vaig començar a quedar-me enrere.
En arribar a un pic, semblava que la cosa anava a millor, però era l'inici d'una carena que ens portava a la pujada final al Comapedrosa (2.942m). Em vaig haver d'aturar un parell de minuts per menjar fruits secs i beure aigua. Les cames tremolaven, i només la visió dels companys, ja al cim, em va fer agafar més forces per a recórrer els darrers 50m de desnivell.

Al cim, amb la Pica d'Estats a darrera

Les vistes des del cim recompensaven l'esforç. La Pica d'Estats (3.143m) es veia ben a prop, i el Monteixo (2.905m) semblava que el podíem pujar d'un salt. Més lluny, l'Aneto (3.404) amb molt poca neu i el sector dels Besiberris, que visitarem dissabte.
La idea era fer la ruta circular i entrenar, així que la baixada vam fer-la per un lloc diferent. Si l'objectiu era trobar rocs, com trobarem al Besiberri, rocs no ens van faltar. Vam iniciar la baixada per una cresta direcció nord-oest, en poc temps, ens trobàvem al peu del Pic de Baiau (2.866m). En Ramon, la Marta, en Joan i el Joan petit (14 anys) el van pujar (uns 150m més de desnivell), l'Antonio i jo ens vam quedar descansant.

Inici de la baixada per la Collada del Forat dels Malhiverns

Vam fer bé. A partir d'aquí, la baixada per la Collada del Forat dels Malhiverns va ser tremenda. Tarteres interminables de rocs de totes les mides. Els peus i les cames feien bastant mal i 3 hores més tard, quan vam arribar al refugi del Pla de l'Estany i vam treure la carmanyola per a dinar, el plaer var ser immens.
Des d'aquí ens quedaria una horeta per arribar a Arinsal, per un camí boscós i, tot i el gran desnivell que encara ens restava, més plàcid.
En total, 1.500m de desnivell acumulat i gairebé 10h d'excursió. Avui encara em fan mal les cames...